Joan Bibiloni afirma que en el món de les bandes sonores encara
li queda molt de camí per recórrer. Ha compost molts de temes per a
televisió i per a documentals i, de moment, ha creat la música de
dos films, Km 0 i Vivancos 3. La IX Mostra de Cinema i Video
l'homenatja avui, al Teatre Municipal, per la seva dedicació al món
audiovisual.
-Estau satisfet per l'homenatge?
-Sí, agraesc la distinció, sobretot el fet que hagin pensat que la
feina que he realitzat mereix un reconeixement. Sempre està bé
tenir sentit d'autocrítica, però també està bé que reconeguin allò
que fas, que et donin ales per continuar volant.
-Vós heu compost la banda sonora de «Km 0» i de «Vivancos 3»
i també heu preparat temes per a nombrosos documentals i sèries de
televisió. Quin és el vostre sistema de treball?
-La manera de compondre per a audiovisuals, és a dir, per a
projectes encarregats, es basa en un equip amb un director.
Existeix un gran avantatge: hi ha mil músiques per a una imatge i
mil imatges per a una música. El resultat sol coincidir amb
l'exigència: és una qüestió d'ofici, de gust i de vocació. Preparar
una banda sonora és molt gratificant i, de vegades, més difícil que
compondre una cançó perquè fas el mateix que un sastre: un vestit a
mida.
-Com recordau la vostra participació en «Km 0»?
-Entranyable. Bons amics, un bon equip. Molt divertida. En vaig
concebre la banda sonora com si fos un ambientador musical. Com que
es tractava d'una comèdia, donava bastant de si tractar diferents
estils de música. Em sortí bé.
-Repetiríeu l'experiència?
-Sí. Crec que la meva banda sonora encara està per fer, sense
menysprear el que he realitzat fins ara. M'agradaria trobar un bon
film, perquè el cinema m'agrada molt. Però, pel caràcter que tenc,
no em dedic a anar d'un director a l'altre oferint-me com a
compositor. Em deix endur per la casualitat.
-Què suposa la banda sonora per a un llargmetratge?
-Si va dins la pel·lícula, és una companya de viatge. Tanmateix,
segons qui troba que no és necessari. Crec que si està bé no s'ha
de notar, però també hi ha bandes sonores que es recorden més que
el film mateix. Hi ha de tot. Consider que la música no ha de robar
mai protagonisme a la història, a part que explícitament hagi de
complir aquesta funció en un moment determinat. Cada moment té la
seva pròpia història, la seva banda sonora.
-Llavors, no podrà ser mai un personatge més de la
història.
-Un personatge més no, però pot potenciar una cinta o
desfer-la.
-Com a cinèfil, com veis el panorama cinematogràfic
actual?
-Som usuari d'allò que es fa per comunicar alguna cosa. Potser hi
ha un excés d'oferta, i també és necessària una visió més europea
del cinema. Estam envaïts pel cinema dels Estats Units. Sobra molta
opulència i mitjans, perquè amb pocs elements es pot transmetre
molt. El missatge es veu massa influït per les vendes i pel
màrqueting, que no sempre és una influència favorable, cosa que
també succeeix en la música.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.