L'actriu Juliette Binoche afirma que «la depressió és sovint necessària»

Guanyadora de l'Oscar pel film El pacient anglès i a punt de fer 42 anys, Binoche, una artista respectada a França i a qui agrada combinar els films petits amb les superproduccions de Hollywood, confessa que la saturació més greu la patí fa tres anys, i que la superà amb Caché, un film que es projecta ara i en el qual tingué com a director el cineasta d'origen austríac Michael Haneke. Segons comentà, li digué que sí sense haver-ne llegit el guió, per la «connexió forta» i per la «relació de confiança plena» que els uneix.

Tot i així, reconegué que necessità molta «força de voluntat» per tornar al cinema i que no se sentia «gaire confortada» de veure's en un paper que definí com el d'un «mirall» de l'altre protagonista, representat per un actor de la talla de Daniel Auteuil. «Però era l'única manera d'encarnar aquest personatge», s'excusà, tot i la interpretació impecable com a esposa d'un home que oculta un secret del seu passat remot.

«Ella és com un mirall -afegí- perquè sempre ho mira tot i diu 'et veig, sé com ets!' La relació entre ells és semblant a un combat de boxa en el qual el meu personatge representa el sac d'arena. És qui rep tots els cops».

Caché, cinta guardonada amb el premi per al millor director en el darrer Festival de Canes, a més d'altres distincions en el cinema europeu, és un thriller psicològic. La història comença amb la tramesa de cintes de vídeo anònimes a una família, en les quals es comprova que tant ells com la casa on viuen són vigilats. La tensió anirà creixent fins a la revelació d'un obscur secret del passat del protagonista.