De Casablanca a Normandia (1943)

La conferència anomenada «Symbol» i que celebraren a la ciutat nord-africana de Casablanca el gener de 1943 entre britànics i nord-americans determinaria el començament de tota una estratègia per envair el continent europeu ocupat pels nazis. Es tractava, per part de Londres, de comprometre Washington en aquella gran operació futura, al cap de mesos. En aquells moments, els aliats acordaven com a objectiu la retuda incondicional d'Alemanya. Aquell mateix gener del 43, els soviètics havien aconseguit capturar el Sisè Exèrcit Alemany a Stalingrad, avui, Volgograd. I poc després feien fracassar la darrera gran ofensiva germànica a Kursk. Així doncs, a partir d'aquells moments, l'Est prenia la iniciativa i els alemanys havien de retrocedir en tots aquells fronts. Mentrestant, la gran indústria bèl·lica nord-americana arribava al seu més alt grau de producció i capacitat. Churchill volia, tanmateix, donar preferència a uns desembarcaments a la Mediterrània però els americans volien una invasió del nord de França. Els anglesos, en minoria, hi hagueren d'estar d'acord i a la conferència anomenada «Trident», celebrada a Washington, quatre mesos després, ja se'n va fixar la data provisional. Durant dotze mesos prepararien aquella força invasora, la més gran de la història, fins aleshores coneguda. En un començament, aquella operació va rebre el nom d'«Overlord», un nom clau. I de fet, aquella era la definitiva clau per tal d'arribar a la fi de la Segona Guerra Mundial i a la derrota de Hitler. Encara hi hagué una tercera conferència, aquesta a Teheran, la capital dels perses. Allà es reuniren americans, britànics i soviètics. Stalin es va comprometre, conjuntament amb les altres autoritats, a donar suport a l'operació «Overlord», però amb el reforç d'un desembarcament complementari al sud de França. Finalment, a una trobada del darrer moment, aquesta, sota la clau «Sextant», celebrada a El Caire, els aliats nomenaven cap suprem per a la gran invasió el general Eisenhower.