Barcelona recorda les víctimes de l'espoliació del Govern franquista

L'acte de la Comissió de la Dignitat reuní nombroses personalitats

TW
0

R.C./E.P.Palma.
«Me n'alegro molt de la tornada a Catalunya dels papers espoliats l'any 1939. Sóc conscient de l'esforç fet per la Comissió de la Dignitat i vull felicitar-los per l'èxit, no només per a Catalunya, sinó per tot el que aquest esdeveniment suposa per a la consolidació de la democràcia a tot l'Estat».

Les paraules de Paul Preston, professor del London School of Economics, serviren per expressar ahir el sentiment unànim del nombrós públic que assistí a l'acte d'homenatge a les víctimes de l'espoliació de documents durant la Guerra Civil, organitzat per la Comissió de la Dignitat.

L'esdeveniment, que coincidia amb el 69è aniversari del dia que el Govern franquista va donar l'ordre de requisar documents a Barcelona i a la resta de Catalunya, serví també per celebrar la decisió de l'Audiència Nacional d'aixecar les mesures cautalers que pesaven sobre els documents de l'Arxiu General de la Guerra Civil reclamats per la Genarilitat catalana. A més, ahir també s'anuncià que l'Ajuntament de Salamanca no interposarà recurs de rèplica per la mobilització dels documents. El batle de la capital salamantina, Julián Lanzarote, argumentava la seva decisió afirmant que no mereix la pena inteposar el recurs. Malgrat tot, Lanzarote recordà que el fons del recurs que han presentat no s'ha discutit i que continua «clarament viu» el recurs de la Junta de Castella i Lleó davant el Tribunal Constitucional.

Mentrestant a Barcelona, sota el lema Recuperem els 'papers', esborrem el dret de conquesta, el Casino L'Aliança del barri barceloní de Poblenou acollí l'acte organitzat per la Comissió de la Dignitat, que comptà amb la presència de la consellera de Cultura, Catalina Mieras; representants del partits que han donat suport al retorn dels 'papers' i personalitats del món cultural, com ara l'escriptor Carles Rebassa. L'autor mallorquí participà en l'acte llegint tres poemes, entre ells Conca de Son Coletes, de Guillem d'Efak, i L'església católica espanyola, de Brossa.

Conduït per Vicky Peña, l'acte, que començà amb la lectura en off del text en castellà que decretà l'espoli franquista de documents, també comptà amb les intervencions d'Isabel Clara Simó i del filòsof Xavier Rubert Ventós, a més de les actuacions de Josep Tero, del Teatre de la Guerrilla, i de Pep Sala, entre d'altres. Aquestes actuacions s'anaren alternant amb la lectura d'extractes d'alguns dels misatges amb els quals importants personalitats s'han volgut adherir a la celebració.