L'escriptor Cristòfol Serra, investit doctor honoris causa a la UIB

El solemne acte d'investidura de Serra es va desenvolupar després que l'escriptor palmesà plantàs als jardins de Son Lledó el tradicional arbre que el representarà. El literat va triar una figuera, per les seves «connotacions eròtiques».

Per la seva banda, el padrí del doctorand, que va ser el doctor Perfecto Cuadrado, va anunciar abans del seu parlament que el desenvoluparia en llengua castellana a petició de l'acabat de nomenar doctor. Cuadrado va dedicar la primera part del seu discurs a fer un ràpid repàs a la bibliografia de l'homenatjat i llavors repassà els «paral·lelismes biogràfics» que al seu parer hi ha entre Serra, Camilo José Cela Trulock i Fernando Pessoa. A continuació, va recordar les paraules que Octavio Paz va dedicar-li, tot elogiant-lo. Cap al final del seu parlament, Cuadrado va destacar les afinitats de Cristòfol Serra amb escriptors de l'altura de Swift, Breton o Melville.

En acabar la defensa de l'apadrinat, el rector de la UIB, Avel·lí Blasco, investí Cristòfol Serra Simó com a doctor honoris causa. Així mateix, Blasco va entregar a l'homenatjat una medalla, símbol del privilegi, i uns guants blancs, en representació de la puresa i de la nova distinció. A continació Serra va rebre un anell, que és l'emblema i el segell per als dictàmens, les consultes i les censures de la professió; com també el títol i el birret, símbol dels estudis i coneixements dels doctors. Per tancar l'acte d'investidura, la Coral de la UIB va interpretar Canticorum Iubilo de Friederich Haendel.

Cristòfol Serra va llegir llavors la seva lliçó magistral, que anomenà Elogi de la senzillesa, i que destacà no sols per la seva claredat, sinó també pel fi humor amb què el literat tenyí el seu brillant parlament, que en més d'una ocasió va fer somriure el públic assistent.

«Un autor, perquè acabi sent reconegut, ha de tenir alguna cosa a dir i ha de saber com dir-ho», exposà Serra, abans d'opinar que «s'ha d'exigir -als escriptors- la perícia del doble Logos, el del pensament i el de la paraula».

L'autor de Péndulo i Viaje a Cotiledonia, admeté així mateix que «si he escrit aquestes línies i tantíssimes intervencions quimèriques, és perquè he cregut que, en matèria de comunicació, un artista no es mesura per l'èxit o per la difusió material de la seva obra».

«De què podré lamentar-me? De no haver escrit una novel·la? Doncs no me n'he de lamentar, perquè som incorregible. Em qued amb la meva fama de micròleg. El cultiu de la micrologia m'ha permès expressar opinions poc ortodoxes, contingudes en diccionaris; ha fet possible realitzar viatges quimèrics que poden passar per un mirall crític de la bogeria del món», va asseverar Serra en to d'humor.

A continuació va fer referència al «més singular dels sants que ofereix el santoral», fra Ase, «per qui tot el que succeeix en el món és una simple enrabiada d'infants». El misticisme, el taoisme i la religió varen ser els següents temes que l'escriptor abastà en el seu discurs. «El meu interès pel taoisme ha estat permanent des de la meva joventut, quan vaig abandonar tot el discurs filosòfic tarat per un excessiu raonament», sostingué.

Serra també va aprofitar la lliçó per desmentir la creença que Mallorca és la gènesi de la seva obra. Quant a aquest tema, Serra va dir: «Les meves incursions en el camp d'una religió procedeixen de la mateixa imaginació de la qual van néixer els meus «viatges quimèrics» al país dels cotiledons. Sobre aquests viatges imaginaris vull centrar la mirada, perquè corren també sobre ells opinions inexactes. Cotiledònia no és l'illa que hem va veure néixer».

Cap al final de la seva intervenció, Cristòfol Serra va voler destacar que «no he oblidat el nin (que duc dins) en gran part de la meva obra, fins al punt que he arribat a escriure el següent: «Ningú no podrà rebel·lar-se de veritat poèticament si no continua sent un nin». Qui no accepti que la rebel·lió va unida a la infància recuperada, si és rebel, acaba en facciós. La infància és la gran preservadora. És l'amulet amb el qual s'ha de romandre incontaminats».

L'acte d'investidura va concloure amb el tradicionaGaudeamus igitur de mà de la Coral de la Universitat balear, que per acompanyar la retirada de la processó oferí una marxa de Haendel.