Bartolomé de las Casas (Sevilla, 1474-Madrid, 1566) denunciava els crims i maltractes comesos contra els indígenes per part dels conqueridors espanyols. El 1502 havia marxat a les Índies, a l'Espanyola, Cuba, on fou titular de les que anomenaven «encomiendas» i a les quals renuncià el 1515 per dedicar-se a la defensa dels indis i a protestar contra els abusos de la colonització. Va estar a Veneçuela el 1520 i ja, frare de Sant Domènec, el 1522, a Nicaragua i Guatemala. Després, el 1544, fou nomenat bisbe de Chiapas.
Aquest personatge era, encara que nascut a Sevilla, de probable ascendència catalana. Les «encomiendas» eren institucions jurídiques implantades per Espanya a Amèrica per a reglamentar les relacions entre espanyols i indígenes. Dels textos del Pare Las Casas hem extret els següents paràgrafs:
«Dues maneres generals i principals han tengut els que allà han passat que es creuen cristians malgrat arrabassar i treure de la faç de la terra aquelles miserables nacions. Una, per injustes, cruels, sagnants i tiràniques guerres. L'altra, després que han mort tots els que podrien anhelar o sospitar o pensar en llibertat, o en sortir dels turments que pateixen, com són tots els senyors naturals i els homes mascles, ja que, comunment, no deixen en les guerres amb vida altra cosa que infants i dones, reduint-los amb la més endurida, horrible i aspre servitut dins la qual, ja mai, homes i bèsties, havien estat posats. Aquestes dues maneres de tirania infernal són resum de totes les altres maneres, diverses, i fins i tot, infinites, de fer patir aquella gent.
La causa per la qual han mort i destruït, els cristians, tantes i tals ànimes, ha estat només per tenir com a darrera finalitat l'or i cobrar riqueses en pocs dies o pujar en poder personal; convé sia sabut, per la insaciable cobdícia i ambició que han tengut, mai vista en el món, per causa d'esser aquelles terres tan riques i felices, i la gent tan humil, tan pacient i tan fàcil de subjectar, la qual han tractat igual que les bèsties, ben al contrari del que Déu proclama i desitja. I així, han tengut cura, els conquistadors, de la vida i les ànimes de tots aquests dissortats, i per això les històries esgarrifoses són nombroses, ja que deixaven morir els assassins les seves víctimes sense auxilis espirituals. I aquesta és una ben remarcable i investigada veritat, que tots, encara que sien els tirans i els criminals, les saben i les confessen; que mai els indis de totes les Índies feren cap mal als cristians, i fins i tot, en alguns casos, els tingueren com vinguts del Cel, fins que reberen d'ells molts mals, robatoris, morts, violències i vexacions».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.