Arafat o la metròpoli més efímera del món

En un dia, aquest lloc devora la Meca rep dos milions de pelegrins

EfeLa Meca10/01/06 0:00

La ciutat més efímera del món s'anomena Arafat i està a les rodalies de La Meca: els seus dos milions i mig d'habitants només hi viuen un dia, ahir. A Arafat se celebra la jornada central de la peregrinació islàmica anual: en aquesta plana desèrtica envoltada de turons i situada a 20 quilòmetres de La Meca, els pelegrins han de passar el dia sencer resant i invocant Al·là. La ciutat sencera, que durant un dia és tan gran com Barcelona, bull al migdia. Tots els pelegrins entonen la invocació ritual de «Labeyk Alahuma Labeyk» (aquí em tens, Senyor) mentre pugnen per assolir el petit «Turó de la Misericòrdia» en una de les puntes d'Arafat.

En aquest turó, Adam «va reconèixer» Eva («arafa» significa en àrab conèixer) quan Déu els va expulsar del Paradís Terrenal, i un monòlit recorda el lloc exacte on aquest reencontre va tenir lloc, 120 anys després de la seva separació.

Pelegrins de Malàisia i d'Albània, conversos d'Alemanya, xeics del Iemen, atletes i malalts, molts paralítics en cadires de rodes, tots volen trobar un pam lliure a les roques del Turó de la Misericòrdia.

El carrer principal que condueix al turó està al capdamunt d'autobusos, camionetes i una multitud interminable de gent a peu. Abunden els para-sols amb els logotips de cada país, amb els quals les companyies aèries fan propaganda en aquest lloc sant.

El Govern saudita ha instal·lat papereres cada vint metres, però són sens dubte insuficients: les escombraries s'acumulen per aquí i per allà. El mateix succeeix amb les aixetes d'aigua potable: és tan abrasador el sol en aquest secarral que no hi ha sortidors suficients, i les camionetes de distribució de botelles no donen l'abast. Com que l'únic obligatori és passar unes hores del dia i la nit d'ahir a Arafat, molts pelegrins ocupen amb les estores un espai al carrer, on dormen, mengen, resen i canten a Al·là, molestant uns transeünts que tanmateix no ho semblen.