Mor Hernández Pijuan, emblema de l'art contemporani espanyol

La capella ardent d'Hernández Pijuan, guardonat darrerament amb el Premi Nacional d'Art Gràfic 2005, va ser instal·lada ahir capvespre al tanatori de Les Corts i avui, a les 15 hores, se celebrarà una cerimònia laica durant la qual seran incinerades les seves restes mortals. Les cendres de l'artista seran trasllades posteriorment a la casa de camp que la família té a la localitat lleidatana de Folquer.

El passat mes d'octubre Hernández Pijuan va rebre el Premi Nacional d'Art Gràfic en reconeixement a la seva trajectòria, en considerar el jurat la seva dedicació continuada a l'art gràfic.

Segons fonts familiars, l'artista, a qui li havia fet «moltíssime il·lusió aquest premi», havia seleccionat alguns dels gravats perquè formassin part de l'exposició que s'inaugurarà el pròxim 19 de gener en Calcografia Nacional amb motiu de la concessió del guardó.

Joan Hernández Pijuan, nascut a Barcelona l'any 1931, encarnava la figura de l'artista-professor que combinava la creació amb la docència, a la qual va accedir en plena maduresa quan tenia una reconeguda producció i una carrera ben establerta, i que l'ha portat a ocupar el lloc de degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Premi Nacional d'Arts Plàstiques l'any 1981, va ser elegit el maig de 1997 acadèmic de Belles Arts, per ocupar la butaca que va deixar vacant Hipólito Hidalgo de Caviedes, i que no va poder ocupar a causa de la seva prematura mort Gerardo Rueda.

L'artista, que mai no va voler incloure's en una tendència concreta, va rebutjar que se'l definís com a un pintor abstracte en considerar que partia sempre de la realitat.