El gran germà Galileu plana per l'espai

L'exitós llançament de «Giove A» fa somiar en la futura xarxa de satèl·lits europea per al 2010

TW
0

El satèl·lit Giove A, la primera baula del sistema de navegació via satèl·lit Galileu, es posà ahir en òrbita després d'una complexa missió, fet que obre la porta al competidor europeu del GPS dels EUA. Llançat des de la base kazakhstanesa de Baikonur, el satèl·lit de proves obrirà el camí a la flota de 30 aparells que configuraran el 2010 el sistema de navegació europeu. La missió de llançament va ser qualificada d'«èxit» per l'Agència Espacial Europea (ESA), responsable del projecte al costat de la Unió Europea.

La fase balística, que va consistir a posar el satèl·lit en una òrbita mitjana de 23.000 quilòmetres de la Terra, culminà a les 09.01 GMT i tres hores i mitja més tard Giove A desplegà els seus plafons solars. Aquesta maniobra marcava el final de la missió.

Giove A no serà un dels satèl·lits del sistema Galileu (valorat en 3.800 milions d'euros), però la seva tasca de prova, completada el pròxim abril per Giove B, aplanarà el camí per a la xarxa de satèl·lits operatius que teixirà el projecte europeu.

L'objectiu d'aquests dos satèl·lits de prova serà, en primer lloc, ocupar les òrbites atribuïdes a l'ESA per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT). A més, Giove A proporcionarà informació sobre les particulars condicions que hi ha en aquesta òrbita i que serviran per als 30 satèl·lits de la xarxa Galileu. També provarà alguns dels instruments que equiparen els satèl·lits de Galileu, en particular el rellotge atòmic que permetrà al sistema europeu localitzar un punt a la Terra amb un error d'un metre, davant els 15 de l'actual GPS.

Encara que el desplegament definitiu de Galileu no està previst fins a 2010, des de dos anys abans l'ESA disposarà de quatre satèl·lits de navegació a l'espai i dels centres de terra operatius, fet que li permetrà començar a comercialitzar els serveis a Europa.