TW
0

Mentre a Ciutat, el Municipi i la Diputació proposaven construir un monument al general Weyler, que feia poc havia mort, arribava la notícia d'un moviment sediciós de caràcter republicà.

Ja a les acaballes del mes de novembre era publicada la nova que el comandant Ramon Franco havia estat empresonat per la seva oposició a la dictadura de Primo de Rivera i havia fuit de la seva presó de Madrid havent llimat els barrots del seu calabós i forçat el pany.

Reapareixia a l'aeroport de Cuatro Vientos, encapçalant un pronunciament militar en favor de la República.

El govern civil facilitava la següent nota als mitjans de comunicació d'aquesta illa:

«A las seis y cuarto de la madrugada de hoy, un grupo formado por varios oficiales capitaneado por el general Queipo de Llano y el Comandante Ramón Franco, al que seguían numerosos paisanos armados con pistolas, forzó la puerta del aeródromo de Cuatro Vientos, deteniendo al oficial de guardia y a dos oficiales más que pernoctaban en el aeródromo.

A medida que llegaban los oficiales que iban al aeródromo para los servicios ordinarios de vuelo, fueron detenidos. Luego hicieron funcionar la estación de radio, lanzando la noticia de que las tropas de Madrid habían proclamado la República y que la mayoría de las capitales la habían acatado. Ante la presencia de tropas gubernamentales, y al ver que no seguían la sublevación los oficiales que encabezaban el movimiento sedicioso, huyeron en un avión».

Però no era aquest un fet aïllat. També a la ciutat de Jaca hi havia hagut renou i el Govern facilità la seva versió dels fets als periodistes: «Un grupo reducido de oficiales de la guarnición de Jaca, secundado por núcleos de paisanos y soldados, logró audazmente sorprender en sus domicilios, durante la noche del 12 al 13, al general gobernador de la Plaza, al coronel del Regimiento de Galicia y al Teniente Coronel del Batallón de la Palma. El núcleo rebelde consiguió detener a los jefes y oficiales y sacar a la calle a la tropa, haciéndoles creer que se había proclamado en España la República».

Sempre segons aquella versió oficial, el lector era informat que els revoltosos havien fet front a la Guàrdia Civil, matant dos dels seus membres.

Llavors requisaren camions i expediren salconduits signats per una proclamada Junta Revolucionària. Després, en el ferrocarril, anaren cap a Osca. Les forces de la Guàrdia Civi l d'Ayerbe aixecaren les vies del tren i pogueren detenir els sediciosos, que no eren tots, ja que altres republicans, per carretera, seguiren cap a Osca. Les forces governamentals prengueren posicions defensives entorn a la ciutat i la revolta fracassà, finalment.

«Las fuerzas leales al Gobierno se enfrentaron a los rebeldes, que huyeron, dejando abandonadas armas y municiones. En un juicio sumarísimo se condenó a muerte a los capitanes Fermín Galán y Àngel García Hernández, que fueron ejecutados a las dos de la tarde de hoy».

Però el poble planer, en aquells moments, seguia veient com «herois» frustrats, l'aviador Ramon Franco, de l'hidroavió «Plus Ultra» i el capità Fermín Galán, idealista republicà.