L'alabada obra de Panych, que es representa per primera vegada a l'Estat, «és un drama de solitaris i perdedors», el qual intenta reflectir la tendència que té la societat actual de viure en soldedat, una «soledat a vegades cercada i d'altres imposada pel ritme de vida que duim».
El director del muntatge, Joan Bonet -més conegut com a actor de la companyia Xesc Forteza o pel seu treball recent a Antígona a Nova York-, assenyala que l'elecció de l'escrit pel debut de la companyia que gestiona al costat de Catalina Forteza, respon a l'«originalitat del text, molt provocador, com ha de ser el teatre» i, sobretot, a «l'humor negre que esquitxa l'escrit per explicar les relacions humanes i els sentiments inherents a temes tan diversos com el sexe, la religió, la mort i l'educació...», enumera.
Vigília centra la seva història en el temps que transcorre des del moment que el protagonista, un personatge pragmàtic que du 30 anys de soledat cercant-se la vida, rep la carta d'una tia seva, dona d'èxit la qual ha admirat sempre, però de la qual mai ha sabut res, en la qual li anuncia que s'està morint.
La relació que s'inicia entre ambdós personatges durant els mesos que passen esperant el moment de la mort, així com la tia accepta qualsevol cosa per no romandre sola i així com ell li fa pagar el desinterès de tants d'anys, serveix de pretext per desenvolupar una història plena de «sorpreses».
La manera com Panych retrata la soledat a la qual han estat sotmesos els dos personatges, intepretats per Andrés Segura i Pilar Casasnovas, i la necessitat que tenen de combatre-la fan que Vigília sigui una obra «absurda, divertida i tendra alhora», en la qual es toquen molts temes que formen part de la nostra vida. «A Vigília sempre hi ha una tensió dramàtica, quasi sempre disfressada amb un macabre sentit de l'humor», afirma Bonet, que afegeix que això fa que el text estigui adreçat a un «públic jove o de mentalitat oberta».
L'estructura de l'obra presenta «37 escenes, separades per 'black outs', que atorguen a la funció un ritme cinematogràfic» que troba en el joc lluminós el tercer actor protagonista. Segons Bonet, la llum «marca les pautes del pas del temps i també la intensitat dramàtica del moment. La música, d'Enric Ganyà, i una escenografia en la qual un gran finestral serveix d'unica connexió de l'habitació decrèpita, on transcorre l'acció, amb el món exterior, són els altres elements que el director destaca d'aquesta obra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.