Bartomeu Rosselló-Pòrcel representa un cas excepcional en tota la poesia contemporània catalana a les Balears. És un autor que, amb molt poca producció -morí de tuberculosi als 25 anys-, demostrà una sensibilitat extraordinàriament preclara. Representa un esglaó definitiu de la poesia en català al segle XX i de la seva avantguarda. La nostra edició, Poesies, recull l'obra continguda en els tres poemaris que publicà: Nou poemes (1933), Quadern de sonets (1934) i Imitació del foc (1938).
El poeta nasqué a Palma l'any 1913. Els seus primers poemes, en català i en castellà, es publicaren de forma dispersa en publicacions periòdiques. La seva primera fita important, de cara al món literari, fou la publicació a Madrid, l'any 1930, d'una Antología de poetas mallorquines, el pròleg i la traducció de la qual eren, en bona part, obra seva. Aquell any inicià els estudis de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, d'on sortí llicenciat el 1935. Durant aquests anys de carrera, començà la seva tasca de traductor. En aquest sentit s'afrontà a autors com Ramuz, Gide, Pascal i Ciceró. A la residència d'estudiants, en la qual treballà de bibliotecari, fundà i dirigí les col·leccions poètiques d'aquesta institució. Fou deixeble de Carles Riba i l'uní una forta amistat amb Salvador Espriu, company d'estudis.
La publicació dels poemaris corregueren paral·lels als esdeveniments cabdals de la seva biografia. Nou poemes es publicà l'any del viatge que realitzà per la Mediterrània, en el decurs del qual visità Tunísia, Egipte, Jerusalem, Rodes, Turquia, Atenes i Nàpols, entre d'altres; indrets que inspiraren alguns poemes. Quadern de sonets representa l'adopció d'un estil neobarroc per als seus versos. Cal saber que Rosselló-Pòrcel preparà una antologia, En torno a la poesía de Quevedo, que restà inèdita. El moment també coincidí amb la finalització dels estudis i la partida cap a Madrid per doctorar-se. Projectava una tesi sobre Baltasar Gracián. Aquí començà la Guerra Civil. Decidí tornar a Barcelona i, fidel a la República, s'incorporà a l'exèrcit. L'Institut Pi i Margall, de la ciutat comtal, el contractà de professor. Però aviat, el desembre de 1937, emmalaltí a causa d'una tuberculosi pulmonar i morí el 5 de gener de 1938, al sanatori d'El Brull (Osona). Restava pendent l'aparició pública d'Imitació del foc, que succeí aquell mateix any.
Si llegim en profunditat l'obra de l'autor, sobta, al capdavall de tot, la seva capacitat intel·lectual lligada a la qualitat precoç de la seva poesia. El seguit de lectures, i també d'amistats, que féu a Barcelona i a Madrid, li permeteren conèixer l'avantguarda europea (simbolisme, surrealisme...), la generació del 27 castellana (sobretot García Lorca, Rafael Alberti i Jorge Guillén), i el concepte de la poesia pura. És per tots aquests ingredients que es diu que la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel implica un gran avanç cap a la modernització respecte de la poesia que aleshores es feia a Mallorca. Tot i això, seria un error entendre la poesia de Rosselló-Pòrcel com una obra desvinculada del paisatge illenc o de la tradició poètica anterior. A banda de les influències ja esmentades, trobam dins els seus versos reminiscències de l'Escola Mallorquina, de la seva estètica. Aquesta deu ser la deixa més preuada del poeta: haver estat capaç de batallar amb la modernitat sense perdre el nord del bagatge imprescindible de la tradició, transformant-la i no desintegrant-la.
Nou poemes i Quadern de sonets són poemaris reduïts, publicats inicialment amb un nombre limitat d'exemplars i fora del comerç. Sense contradir la seva qualitat, són obres, diguem-ne, preliminars i d'aprenentatge. Hi apareixen espinzellats els trets que assoliran contundència a Imitació del foc. Aquesta és ja una obra més ambiciosa, complexa i rodona, amb un desenvolupament controlat i programat. Aquí són característics els paisatges més suggerits que pròpiament descrits, la capacitat d'evocació d'atmosferes i d'ambients, una certa sensualitat i la tensió entre l'aparença i la realitat oculta. Quant a imatges metafòriques, apareixen insistentment el foc, el vent, la llum i l'aigua, que es poden relacionar amb la filosofia presocràtica i sobretot amb la intenció del poeta de vincular elements contraris. El foc, emperò, esdevé l'element essencial lligat al dramatisme i també a la intensitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.