Coincidint amb l'exposició que commemora al Museu Es Baluard els 80 anys del creador alemany i amb la instal·lació Destrucció-construcció com a teló de fons, Giralt-Miracle encetà el col·loqui demanant a l'auditori un aplaudiment com a mostra de gratitud amb l'artista per «la seva solidaritat amb la nostra cultura» i per una trajectòria fructífera. Bechtold, que reconegué que deu haver pintat més de 2.000 quadres, demostrà el seu esperit inquiet augurant que «el millor ho faré demà». Així, confessà amb modèstia que el seu treball és el resultat de la constància, perquè «el moment d'inspiració en el qual somien els artistes joves no existeix. La inspiració arriba fent feina. Pots tenir les idees millors, però has de realitzar-les», assegurà.
Gran comunicador, Miracle tornà a agafar el fil de la conversa per interessar-se per l'evolució de l'obra de Bechtold, a qui qualificà d'«excel·lent pintor abstracte, gran manipulador de la matèria i constructor d'espais».
Tot i que la seva infantesa, en el si d'una família vinculada amb la impremta, «implica algun caire arquitectònic», l'artista defensà que, sense cap dubte, l'evolució en la seva carrera l'ha marcada «la pintura». «Lluitant per cada quadre és com es fa el gran artista, i la lluita ha de continuar fins a la mort», asseverà. Tot i això, Bechtold hagué de reconèixer davant el seu interlocutor que l'ordre mental heretat dels seus coneixements de tipografia «és el fonament de tot el que faig» i respon a un interès obsessiu per «unir sempre dos mons enfrontats, l'ordre i el caos».
En aquest moment del col·loqui, l'historiador s'interesà per la percepció que el pintor té del conjunt de la seva obra, qüestió a la qual Bechtold respongué sincer i divertit: «Els quadres del meu període d'informalisme són com parents llunyans» però, tot i que de vegades s'hi trobi més ocult, «sempre veig el meu món a les meves pintures», va afirmar.
Giralt-Miracle avançava en la conversa prenent com a punts de referència anècdotes, experiències i personatges que han estat clau en la vida del creador: la seva formació a l'Alemanya de postguerra, la seva estada al París de Léger, la seva arribada a Barcelona i la seva descoberta d'Eivissa, «una illa de la qual em vaig enamorar per la seva gent i per la seva atmòsfera -assenyalà Bechtold- i on vaig trobar tranquil·litat per fer el que volia».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.