Ja en el segle XVIII, Barcelona era una ciutat avançada en qüestió de premsa. Sortia un periòdic dirigit per Miquel Teixidor que anava encapçalat per l'escut de Barcelona, gravat en fusta, tenia una mida d'octau major. En sortiren 104 números, entre 1743 i 1744, i es tractava d'una entrega setmanal al preu de sis diners.
Com a títol, puix que estava redactat en castellà, es llegia: Notícias de diferentes partes venidas a Barcelona i posava el lector en coneixement d'allò més destacable que s'esdevenia arreu d'Europa. Així, per exemple, datada a Viena, apareixia aquell mes de novembre la següent informació:
«Els darrers avisos que ha rebut la Cort de l'Exèrcit de Baviera, confirmen que el príncep Carles de Lorena ha abandonat totalment les voreres de l'Iser per anar amb totes les seves tropes cap a la part de Vilshoven. Ara arriba un exprès amb la nova que l'exèrcit marxa cap a Passau i Scardingen, per tal d'incorporar-lo al del general Berenclau i cobrir aquestes dues importants places. Corren veus que vendrà llavors aquí el príncep de Carles de Lorena i el Comte de Konigseg i que restarà com a comandant de l'exèrcit el comte de Kevenhuller. Altres avisos posteriors de Baviera diuen que el príncep Carles de Lorena s'havia posat en marxa el dia 24, anant cap a Beaunau, per tal d'atacar els enemics que s'hi havien atrinxerat en nombre de vint mil homes; de manera que és esperada en breu la notícia d'una batalla. En aquest instant entra en aquesta ciutat el príncep Joseph de Lobkovitz, que ve de Bohemia, amb l'agradable notícia que les tropes d'Àustria han pres, espasa en mà, la població de Leutmeritz, guarnició que consistia en vuit-cents homes que han quedat com a presoners de guerra, i que s'han trobat a la plaça magatzems considerables i la caixa militar».
Fins aquí aquest escrit periodístic de 1743. Redactat en castellà perquè el rei vencedor a la Guerra de Successió al tron d'Espanya, Felip V, de la casa de Borbó, havia prohibit, mitjançant el decret de Nova Planta, l'ús del català. Potser ens interessa veure alguns aspectes d'aquest tipus de premsa barcelonina. En primer lloc allò que Catalunya ha mirat, des de sempre, el que s'esdevé arreu d'Europa i s'ha sentit lligada als fets que van succeint més enllà dels Pirineus. En segon lloc assistim a un precedent dels reportatges de guerra, de la feina dels corresponsals allà on tenen lloc les batalles i els moviments de tropes.
Probablement aquell conflicte bèl·lic preocupava molt poc al centre polític i administratiu de l'Estat, a la Cort establerta a Madrid.
En canvi, a la Barcelona mercantil, exportadora de teixits, desenvolupadora de comerç internacional ja en el llunyà segle XVIII, sí que li preocupava qualsevol afer en els Estats que formaven el vell continent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.