Només són les cinc de l'horabaixa, però l'obscuritat, la pluja i el fred són més propis d'una nit tancada d'hivern. Així és la tardor a París, que, malgrat les inclemències del temps, conserva una activitat frenètica en aquesta hora i continua seduint el visitant amb cada un dels monuments i racons que li descobreix a mesura que avança sobre les seves passes.
Fins a aquesta ciutat «sensual, amable, hipòcrita i gatuna», en paraules de Llorenç Villalonga, un grup de cinquanta mallorquins han viatjat desitjosos de conèixer els punts clau de la capital del Sena que marcaren determinats moments de la ruta vital i literària de l'escriptor mallorquí (1897-1980).
Organitzada per la Casa Museu Llorenç Villalonga i el departament de Cultura del Consell de Mallorca, la visita, que es desenvolupa fins demà diumenge, està guiada pel biògraf de l'autor de Bearn, Jaume Pomar, i el professor Raül David Martínez, lector de català a la Universitat de la Sorbonne.
En el grup, integrat per gent de Binissalem, Palma, Inca i Manacor, també hi viatgen la directora de la Casa Museu, Gemma Pascual, i la responsable de programes culturals del Consell, Miquela Salvà.
Les visites que es duran a terme durant aquests quatre dies han estat seleccionades amb rigor per tal de descobrir al grup el doble vessant que acompanya sempre la percepció de la capital del Sena i que, sens dubte, va ser també la que admirà Villalonga, ja que «la seva ruta vital per la ciutat el portà pels llocs més cèntrics i concorreguts», quan no escrivia. D'una banda, la ciutat cosmopolita i intel·lectual, reflectida avui en els innombrables centres culturals, museus i teatres que donen cos a la ciutat. D'altra banda, un vessant reservat només als més agosarats: el París «pervers», com deia Villalonga. Ciutat d'entreteniments infinits, l'agitada vida nocturna continua sent un dels màxims atractius de la capital de França.
I per introduir el grup de ple en el París intel·lectual, la ruta elegí com a primera aturada el Museu d'Orsay. L'elecció no va ser casual. El 1929, Villalonga arribava per primera vegada a París utilitzant un tren que s'aturava precisament a Orsay, llavors estació i avui reconvertida en un dels centres d'art més importants de França i d'Europa.
Veritablement, Villalonga no va poder admirar aquestes obres, però sí va poder recórrer algunes de les sales que conserven l'estructura original de l'antiga estació. En un joc d'imaginació, un pot pensar en un jove mallorquí que recalava a una «capital que per ell representava la màxima expressió de civilització europea», en paraules del seu biògraf. Era el París de Proust, d'Anatole France... i Villalonga només era un estudiant de medicina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.