Des de la distància en el temps, més de set segles i mig d'història, el místic Ramon Llull continua sent un personatge inexhaurible, polièdric i excepcional; original en les seves obres, plantejaments i fórmules. D'ell s'ha escrit i parlat molt. Hi ha hagut un lul·lisme cec, un antilul·lisme ferotge i un pseudolul·lisme embriagat. Però en vida, el beat Llull ja fou una persona importantíssima i coneguda pertot arreu i, per això mateix, contestada i incompresa, fins i tot des dels estaments eclesiàstics. No deixa de ser ver que Llull fou un laic que intervingué de manera decidida en qüestions d'espiritualitat, monopoli de l'Església.
La seva vida i la seva obra són indestriables; els seus continus viatges i pelegrinatges dificulten el seguiment d'una biografia prou documentada. Tot i així, ens ajuda l'autobiografia Vida coetània, recentment editada per l'editorial mallorquina Ensiola, amb il·lustracions deBreviculum de Thomas Le Myésier (del segle XIV).
Ramon Llull, fill d'una família noble integrada en el poblament català de Mallorca, nasqué ja a l'illa l'any 1232 i els seus primers trenta anys els dedicà a «l'art de trobar i compondre cançons i dictats de les follies d'aquest món». Ocupava un càrrec de confiança a la cort i vivia entre les comoditats d'una família benestant fins que es produí la conversió. Després de l'aparició de Crist crucificat durant cinc nits, una rere l'altra, Llull «pensà que no podia fer cap acte més gran ni més plaent que conduir els infidels i incrèduls a la veritat de la santa fe catòlica. [...] Es proposà que en endavant escriuria llibres, uns de bons i els altres de millors, successivament, contra els errors dels infidels». Abandonà tota riquesa terrenal i es lliurà de per vida a la nova missió. Així començà el seu periple de viatges que el dugué a visitar Montpeller, Lió, París, Roma, les ciutats del nord d'Àfrica, entre moltes d'altres, per convertir els no-cristians. Tingué etapes d'aprenentatge i reclusió espiritual, com, per exemple, al puig de Randa, i fundà escoles i monestirs, com el de Miramar. Morí el 1316 i fou enterrat a la basílica ciutadana de Sant Francesc.
Més enllà de les dades biogràfiques del personatge, és important aclarir el seu sentit filosòfic. Llull creà un sistema, anomenat l'art, de vocació racional, que establia complexes connexions i interrelacions entre la natura, l'home i Déu. Es tractava de «L'art d'atrobar la veritat», per així convèncer els musulmans i altres infidels que el Déu cristià és la summa perfecció.
De tota manera, cal tenir present el context on es desenvolupa aquesta teoria. En el segle XIII, a l'Europa occidental, s'era plenament conscient del fracàs que suposaren les croades a Terra Santa, de les centúries anteriors, com a sistema per desballestar l'islam. Ara calien altres mètodes, com les predicacions que duien a terme franciscans i dominics; ordes als quals tanmateix Llull no ingressà. L'autor considerava inútil aquest sistema discursiu sense demostracions. Coneixia de prop el tarannà del musulmà, que exigia fermament arguments lògics, objectius i contrastables.
En definitiva, eLlibre de contemplació en Déu se situa en l'inici d'aquest procés cap a la conversió, per tal com la contemplació i la meditació són l'origen del camí. Fou redactada inicialment en àrab, però aviat Llull mateix la traduí al català i al llatí per assolir la universalitat pretesa. És una obra ambiciosa i densa, de caràcter enciclopèdic i de missió, evidentment, religiosa. Es tractava de la descripció del model de la perfecció de Déu i de tota la seva creació, en tots els seus àmbits. És la primera gran obra de síntesi, i sens dubte, la més extensa del pensament lul·lià.
El text està construït sobre una complexa constel·lació de significats numèrics: 5 llibres com les nafres de Crist; dividit en 40 distincions en memòria dels 40 dies passats per Crist al desert; 366 capítols com els dies de l'any;... i, al cap i a la fi, un sol volum com la unitat representada per Déu. Tot i així, és una obra d'espiritualitat senzilla i humil; formulada des de les circumstàncies diàries del cristià, des de la seva vida quotidiana. Ve a ser, en altres paraules, un manual per al bon cristià. En definitiva, és la primera obra fonamental del Doctor il·luminat -la primera pedra- sobre la qual s'estableix tot el seu desenvolupament posterior.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.