L'arsènic... la clau de les mòmies?

Chinchorro té els cossos preservats artificialment més antics que es coneixen, fins i tot més antics que les famoses mòmies d'Egipte. Els arqueòlegs que estudien les mòmies al nord de Xile cerquen descobrir per què aquesta societat va desenvolupar un ritual de mort tan complex.

L'arqueòleg Bernardo Arriaza, de la Universitat de Tarapacá, al nord de Xile, ha llançat enguany una atrevida teoria. «Estava llegint un diari xilè en què es parlava de la contaminació a Xile i tenia un mapa d'arsènic i de plom. A més deia que l'arsènic causava avortaments i vaig saltar de la meva cadira i vaig dir 'Això és!'», diu Arriaza.

Arriaza pensa que els alts nivells d'arsènic a l'aigua de la regió, que persisteixen fins aquests dies, causen més naixements prematurs, avortaments espontanis i una alta taxa de mortalitat infantil a l'àrea on vivien els chinchorro.

«Allà hi ha la clau de la momificació chinchorro, ja que sabia que Camarones (on les mòmies van ser trobades) tenia moltíssim arsènic i que les primeres mòmies eren d'infants», diu l'expert, que va plantejar que la cultura chinchorro va començar a preservar els bebès morts com una expressió de dol personal i comunitària i després es començaren a momificar adults també. Amb la pràctica, aquesta activitat va arribar a ser més elaborada.

Des de la dècada de 1960 els arqueòlegs han trobat més de 100 petits i delicats cossos, molts de preservats artificialment. Les mòmies estaven omplides amb plantes i algues marines i decorades amb argila. A més, els arqueòlegs van trobar hams de pesca i closques marines usades com a paletes amb pintura vermella i negra usada per adornar les mòmies.