David Herbert Lawrence publicava Llocs Etruscs, una interessant visió artística i arqueològica de la deixa en pedra dels antics habitants de l'Etrúria, aquesta regió italiana que es correspon, aproximadament, amb l'actual Toscana. Aquest poble que aparegué en la crònica històrica a finals del segle VIII abans de Crist, fundà poderoses i riques ciutats i varen estendre els seus dominis fins a la Campània i la planura del Po, i dotaren Roma del seu primer patrimoni documental. La civilització etrusca, que va sobreviure a les derrotes, influí profundament en la religió i les institucions romanes. Foren set segles de desenvolupament artístic i Lawrence admirà amb entusiasme tots aquells vestigis, recorrent totes aquelles vastes necròpolis, proveït de la seva càmera fotogràfica.
Visità Cerveteri, Chiusi, Tarquinia i Volterra. Va descriure amb la seva especial visió poètico-literària aquells elements arquitectònics i aquelles pintures murals d'unes cambres funeràries que li feien mantenir la idea d'un futur d'eternitat. David Herbert Lawrence havia nascut a Eastwood, Notts, el 1885, i era el quart fill d'una família minera. Als tretze anys, amb un certificat escolar, acabaren els seus estudis oficials i va haver de cercar feina. La trobà com a venedor de productes clínics i la mantingué poc temps, ja que el pagament, tretze shillings per setmana, era molt minvat sou. Seguí estudiant magisteri i alhora fent feina de mestre a Eastwood de forma provisional, mentre esperava el títol de professor per part de la Universitat de Nothingham. El 1911 publicava la seva primera novel·la i poc a poc anà deixant la seva carrera de mestre per dedicar-se exclusivament a l'escriptura. Viatjà a Alemanya, França, Itàlia. Ja casat, el 1914 amb Frieda von Richthofen, va veure com l'èxit l'afalagava per una banda i era molt criticat pels col·lectius conservadors britànics per una altra.
Abandonà Anglaterra i viatjà per Austràlia i Amèrica. S'establí durant un temps a Nou Mèxic, però tornà finalment a Europa el 1929 i visità Mallorca. Però ja estava molt malalt i morí de tuberculosi el 1930. Havia escrit: «Des del primer moment, que amb tota la meva consciència ben desperta, vaig veure les peces etrusques del museu de Perugia, ja em vaig sentir, per instint, atret per aquella cultura. Sembla que aquest havia de ser el meu camí. De vegades, en aquestes coses, només brosta la simpatia d'un moment o un moment de contemplació i, llavors, indiferència. La majoria del poble no fa cas d'altra cosa d'abans de Crist que no sia grega, però no oblidem que les tècniques etrusques foren imitades pels grecoromans i l'historiador Mommsen no dubta a dir que els Etruscs, tanmateix, existeixen per damunt de tot, per molt antipàtics que li puguin resultar...».
Així doncs, Lawrence ressuscità per a la literatura una civilització que semblava oblidada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.