El dimoni torna a les pantalles amb «L'exorcisme d'Emily Rose»

Un capellà presentà el film i participà en la roda de premsa a Madrid

E.P.Madrid15/11/05 0:00

La pel·lícula L'exorcisme d'Emily Rose, d'Scott Derrickson, ha reobert un cas de possessió demoníaca ocorregut a Alemanya en els anys setanta. Amb motiu d'aquest «fet cinematogràfic», el teòleg José Antonio Fortea exposà ahir l'opinió de l'Església com a institució sobre l'existència del dimoni, la realitat de les possessions i el poder que Crist va donar als apòstols per combatre aquest fenomen. «Qui no afirmi aquestes tres concepcions és un heretge», matisà el capellà. I, en aquest sentit, advertí: «Qui invoca esperits corre el risc de ser posseït». Segons les dades del religiós, a Espanya hi «ha set exorcistes i el nombre de casos varia perquè algunes vegades aquests es prolonguen. Enguany hi haurà entre vuit i deu persones posseïdes, però són dades orientatives».

L'exorcisme d'Emily Rose s'estrenarà el pròxim divendres dia 18 als cinemes espanyols. En el film, basat en fets reals, Emily Rose (Jennifer Carpenter) deixa el protegit ambient de la seva llar rural per anar a la universitat sense la menor sospita del que l'espera. Una nit, sola al seu dormitori, sofreix la primera «al·lucinació» i pèrdua de coneixement aterridores. Ja que els atacs són cada vegada més freqüents i intensos, Emily, catòlica devota, decideix sotmetre's a un exorcisme dirigit pel capellà de la seva parròquia, el pare Richard Moore (Tom Wilkinson).

En morir la jove durant l'aterridor exorcisme, acusen el capellà d'homicidi negligent. Erin Bruner (Laura Linney), una excel·lent advocada defensora, accepta de mala gana representar el pare Moore. Així com el judici avança, el cinisme i l'ateisme d'Erin trontollen a causa de la fe indestructible del pare Moore i als fets, esborronadors i inexplicables, que envolten el cas.

Segons Forteas, el film presenta les visions «religiosa i escèptica de manera objectiva, encara que el director, finalment, s'inclini més pel costat espiritual. L'explicació es troba en el recent creixement d'interès de la societat per aquests temes».

Fortea va relatar el cas real, «més complex», en el qual es basa la pel·lícula de Derrickson. Aquesta experiència succeí a Alemanya. Una jove va començar a sofrir atacs de possessió des del 1968. Però al contrari que en el film, l'al·lota feia vida normal; el seu problema només el coneixia la seva família. L'any 76 varen començar les sessions d'exorcisme i, en un moment donat, el dimoni no li va permetre menjar. La jove perdia cada vegada més pes i els capellans, «amb bona voluntat i probablement per ignorància, varen cometre l'error de no dur l'al·lota a l'hospital», la qual no va resistir físicament i va morir. «Els capellans varen ser condemnats i ara el cas s'ha reobert perquè es pensa que pogué haver-hi alguna cosa més».