Carles IV i en Canyeta (1792)

El 1808 Carles IV abdicava. Era el prototipus d'home poc intel·ligent, de caràcter feble, que es deixà manipular de qualsevol manera pel seu ministre Godoy, que a més a més, li posà banyes, puix que era l'amant de la reina, Maria Lluisa, unes escandaloses relacions que arribaren a ser del domini públic sense que a Carles IV, el rei «banyut», se li mogués un cabell per tan vergonyós motiu. Amb molt poc temps, Godoy havia pujat d'un bressol humil al cim de l'Estat. Aconseguí els títols de duc d'Alcúdia i príncep de la Pau. Havia nascut a Badajoz el 1767 i moriria a París el 1851. Es valgué de tots els trucs possibles per ascendir, des de la seva baixa posició al llit de la reina, primer, i a suplantar el monarca, en el tron, després. Amb aquesta manca d'escrúpols, aquest primer ministre, des de 1792, dirigí la política espanyola fins el 1808. Declarà la guerra a la República francesa, però des del tractat de Basilea, el 1795, començà una política d'apropament a França, tan desastrosa que l'enfrontà, en guerra oberta, amb Gran Bretanya. Culpable, fou, per tant, amb aquesta política tan errada, de la derrota de Trafalgar. Això no fou el pitjor. El 17 i 1 8 de març de 1808 tenia lloc, contra Godoy, el motí d'Aranjuez, promogut pels partidaris del príncep d'Astúries, episodi que motivà l'empresonament d'aquell i l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran VII. Tanmateix Godoy va seguir les faldes de la seva estimada i els talons del marit consentidor. El rei abdicà definitivament a Baiona i, llavors, passaren a Marsella per a seguir amb el seu exili. De Marsella anaren a Compiègne i d'allà a Roma. Aquella crisi monàrquica es relaciona directament amb l'esgotament de les possibilitats del despotisme il·lustrat en el si d'aquell món, napoleònic i antinapoleònic subjecte a tantes transformacions, allà on un home, menut d'estatura, cas de Bonapart, aconseguia pujar al poder polític absolut i posar-se la corona de tot un imperi. La gran intel·ligència d'un «mitja punyeta» que va fer tremolar tota Europa. En més petita mesura, Godoy, havia fet el mateix i si alguns li deien de malnom En Canyeta, li havien de reconèixer l'enginy. Podem veure el retrat de Godoy, pintat per Goya, a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Madrid, i el que contemplam és un home grassonet, de cara vermellenca i rodona, més petit que gran, assegut a la «vagarola», amb un tractat de pau amb la mà i un moviment de tropes com a rerefons del llenç. Es realment En Canyeta, que respon a la dita popular: «Amb menys cosa va fer Déu En Canyeta que el va fer d'una punyeta».