La sonda espaciaVenus Express ja ha entrat en òrbita amb èxit, segons van indicar els controladors de la missió de l'Agència Espacial Europea (ESA). Després de separar-se del coet amb el qual es va enlairar a les 04.33 de la matinada d'ahir dimecres, des del Cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan), la sonda començà a recórrer els 400 milions de quilòmetres que ha de cobrir fins a situar-se, dins un termini de cinc mesos, en l'òrbita venusiana.
A bord de la sonda Venus Express viatgen set instruments científics, el principal objectiu dels quals serà contribuir a resoldre algunes de les moltes incògnites que Venus planteja als científics, començant per les causes que fan que un planeta tan semblant a la Terra en mida, massa i composició, hagi evolucionat de manera tan diferent en els darrers 4.600 milions d'anys.
Una vegada que la nau hagi assolit l'òrbita de Venus, la sonda passarà prop d'un any i mig fent una volta entorn del planeta cada 24 hores. Durant aquest període, l'Estel de l'Alba, com es coneix el planeta, només rotarà dues vegades sobre si mateix. Un dels misteris de Venus és precisament que el seu dia té una equivalència de 243 dies terrestres, mentre que el seu any dura menys, 224 dies terrestres. De fet, entre els objectius de la Venus Express es troba el d'esbrinar per què el planeta triga més a fer una volta sobre si mateix que al voltant del Sol.
El planeta, el més semblant a la Terra per les seves dimensions i la seva composició, és també l'astre més brillant del cel i «gairebé totes les cultures» l'han introduït d'alguna manera en la seva mitologia, principalment com a deïtat femenina, va recordar Frederic Taylor, expert de la Universitat d'Oxford.
Les primeres imatges de la superfície del planeta les va obtenir el 1975 la nau soviètica Venera 9, després de nombrosos intents fallits en què les naus es fonien literalment per la temperatura o col·lapsaven per la pressió. La Venera 9 va trobar un món inert on la temperatura mitjana és de 465 graus centígrads i la pressió, la que es dóna a la Terra a un quilòmetre de profunditat sota els oceans.
Segons els experts, l'explicació de tanta calor és que Venus avui és «un infern per l'efecte hivernacle», però encara no es coneix bé com funciona el fenomen.
El planeta guarda a més altres misteris, com la superrotació de les capes altes de l'atmosfera de Venus, on hi ha vents de fins a 360 quilòmetres per hora; o si té volcans actius.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.