09/11/05 0:00
TW
0

P.G.Palma.
Milers de cops de puny modelant l'argila, mirades perdudes que transmeten un moment intens de reflexió i estones de treball en les quals tota la tensió es concentra en la mirada de l'artista són algunes de les constants que van marcar el procés creatiu de Miquel Barceló en la realització del mural ceràmic que revesteix avui els murs de la capella de Sant Pere de la Seu i que han quedat enregistrats a un documental. Amb el títoMar de fang, l'esperada coproducció de La Perifèrica, Oberon Cinematogràfica i Televisió de Catalunya, s'estrena avui, a les 19.30 hores, a La 2 de TVE en Balears.

Malgrat que en els 58 minuts de durada del documental s'ha pogut reflectir de forma linial els pensaments i la feina que marcaren el procés de creació del mural a Vietri sul Mare, en la selecció final de les imatges s'ha obviat qualsevol referència a les polèmiques i temes conflictius que han envoltat -i encara ara envolten- la realització del pintor a la capella. Segons els responsables de Mar de fang, aquesta omissió es justifica perquè la cinta volia «reproduir el moment íntim de creació de l'artista». D'altra banda, Luis Ortas, realitzador de la cinta, afirmà que les 250 hores de cinta enregistrades seran dipositades en el Fons Documental Barceló a una data encara per determinar. En general, es tracta de situacions alienes a l'acte de creació, com la notícia de la mort del bisbe Teodor Úbeda; la concessió del Príncep d'Astúries al pintor; o les imatges que mostren el costat més humà del pintor. Amb aquestes darreres, Ortas no descarta fer un nou documental.

Pel que fa a l'episodi que avui s'estrena, Mar de fang arrenca l'any 2002, amb la notícia de la firma del projecte de restauració de la capella de Sant Pere. Amb aquest acord, Barceló es comprometia a executar l'obra, amb un cost de 3.500.000 euros, en tres fases, avui incompletes.

La realització d'un mural ceràmic de 300 metres quadrats en el qual l'artista projectaria la iconografia de la paràbola dels pans i els peixos marcà l'inici del projecte, que tenia com a primer testimoni material el desmuntatge dels elements que ocupaven abans la capella i l'arribada de l'artista a la localitat italiana de Vietri sul Mare, l'agost del 2002.

Al taller de Vincenzo Santoriello, Barceló comença a fer proves. El pintor reflexiona sobre l'espai, experimenta amb la ceràmica, amb els colors, amb les eines... fins que decideix que pot començar el treball, que segueix de prop l'equip d'Agustí Torres i Luis Ortas «tractant de no interposar-nos mai entre l'obra i l'artista» tot i gaudir de «llibertat absoluta».

Al ritme de la música de Xisco Juan, les imatges mostren la infraestructura que Barceló va fer servir i, sobretot, els espectaculars moments de modelatge de les figures. Després de nombroses proves, la millor eina de Barceló són les seves mans. A cops de puny, els peixos, els pans i el polèmic Crist prenen la forma, que, amb l'aplicació de grans quantitats de pintura i en la seva ubicació final, es torna definitiva.