Sergi Arola afirma que «la cuina de Mallorca viu presa dels tòpics»

-Diuen que el menjar del nostre país és un dels millors del món. Creis que és veritat?
-Sí, encara que a Espanya es pensi que no. Això forma part de la dinàmica nacional. Normalment han de venir des de fora a dir-nos que som molt bons. Però això no passa avui, és que ha passat sempre.

-Des del maig el càtering de la classe business d'Iberia és al seu càrrec. Es pot gaudir menjant en un avió?
-Sens dubte que sí. El càtering aeri no és el que era, ha perdut qualitat respecte a aquella època en què volar estava a l'abast de molt poca gent. Tanmateix ha guanyat en seguretat alimentària i a democratitzar un servei com és la classe business. En línies generals es menja bé, moltes vegades no es menja millor perquè es pretén fer coses molt sofisticades. Per això per a Iberia agafam com a referència la cuina espanyola, amb aliments com el pa, l'oli o el tumbet.

-Què vos sembla el menjar mallorquí?
-Com li passa a la major part de la cuina espanyola ha viscut durant molts anys presa dels seus tòpics. Sembla que a Mallorca sols hi ha caldereta. Per això, és tan desconeguda com pugui ser l'asturiana, la cantàbrica o en molts llocs la catalana.

-És més difícil bregar a la cuina o als negocis?
-Fa més de vint anys que em dedic a això i realment en els darrers deu han anat molt lligats els dos temes. El mite del cuiner que és molt dolent als negocis ja és afortunadament això, un mite. Crec que només pots desenvolupar la teva creativitat quan tens, si no tot el control, sí la capacitat d'exercir-ho. No és tan necessari ser amo de tot com ser un soci convincent. En general, tampoc és tan complicat.

-Vos agradaria ser tan mediàtic com Arguiñano o Adrià?
-Adrià i jo estam alhora. I Karlos Arguiñano és un fenomen mediàtic.