Jaume Mateu Adrover: «M'estim més parlar del món que m'ha tocat viure»

-De què tracta, «Fuerte Apache»?
-Explica la història d'un educador en un centre tutelar, un home a punt de jubilar-se, que està cansat i que ha viscut l'evolució dels antics reformatoris, convertits en serveis d'acollida. Ha perdut la il·lusió i l'esperança, però aconsegueix recuperar-les quan un nin magribí ingressa al centre.

-El fort representa una metàfora del centre tutelar.
-Sí, a Fuerte Apache s'hi supera la realitat i es converteix en un centre de contenció.

-Hi heu treballat amb actors coneguts, com Juan Diego, Pep Tosar o Lolita.
-Es tracta d'una pel·lícula molt coral, amb actors molt bons. La majoria no ha treballat gaire en el cinema. Ha estat un plaer rodar amb gent com Marta Marc, Jordi Rico o Pau Derqui. Tenir Lolita ha resultat sorprenent i molt gratificant.

-A part d'ella, tots els actors són catalans. En quin idioma s'ha enregistrat «Fuerte Apache»?
-En català, castellà i àrab.

-Tracta d'un tema social: la realitat dels centres d'acolliment.
-Realitzàrem un càsting amb 1.500 infants en instituts i en escoles de barriada amb una realitat dura. El passatge en el qual es desenvolupa l'acció, amb menors en procés d'acollida, s'ha tractat de manera molt verídica. Intent ser tan realista com em resulta possible amb la realitat que vull representar. No volguérem recórrer a al·lots procedents d'agències. Consideràrem, fins i tot, que fossin de centres d'acollida, però era massa difícil.

-Què us interessà més del tema?
-El meu germà Arnau és educador i ha exercit una certa influència en mi a través de les converses familiars que he escoltat. De tota manera, no és un reportatge ni un documental. És ficció, encara que hi pesi la meva formació com a periodista. Tenc l'avantatge que he begut de moltes fonts i he conegut casos d'al·lots abans d'escriure. La part més divertida d'escriure és la investigació.

-Com sorgí la idea?
-Va començar com un encàrrec. Vaig escriure la pel·lícula sense la idea de dirigir-la. En principi, Benito Zambrano n'havia de ser el director. Al final, el productor, Eneko Lizarraga, apostà per mi.

-Quant de temps ha durat el rodatge?
-Vaig estar dos mesos per pensar bé la pel·lícula i set per escriure'n el guió. El rodatge ha durat poc temps, set setmanes. Hem treballat quatre setmanes a Canyelles, a prop de Sitges, en una casa de colònies, que hem reconvertit en un centre tutelar. La resta del rodatge ha estat al centre de Barcelona, a la ciutat vella. És un film molt ambiciós, amb 160 seqüències.

-Un dels protagonistes és Tariq, un al·lot d'onze anys que aconsegueix canviar la vida d'un dels educadors.
-Sí, Hamza L'Hilali interpreta Tariq i ha demostrat que té una gran capacitat per emocionar, però no m'agradaria destacar-lo només a ell. Hem tingut un taller d'interpretació amb els infants. No eren actors professionals i cada un tenia la seva aproximació diferent.

-Vós heu estudiat cinema i interpretació als EUA.
-Primer vaig estudiar periodisme, després tres anys a Radiotelevisió Espanyola i després vaig passar sis anys a Amèrica. Vaig arribar a Los Angeles amb una beca per estudiar a l'American Film Institute. Vaig participar en un programa formatiu que va durar dos anys, amb molta competència. Allà tothom té molts contactes. Alguns actors famosos participen en els teus projectes, com Mel Gibson. Era una escola terriblement competitiva.

-Quin cine us interessa?
-M'agrada tota classe de cine, però si es tracta de realitzar jo les pel·lícules, el que més m'omple és parlar del món que m'ha tocat viure. Per exemple, quan estudiava als Estats Units, els temes que m'impactaven tenien relació amb la immigració o amb els hispans.

-Després de rodar un llargmetratge de temàtica social, què trobau que n'heu après?
-Rodar sobre un tema social s'ha de fer amb amor, però s'ha de pensar sempre que es tracta d'una film, que la gent important de ver és aquella que viu el dia a dia del conflicte. Hi ha molta gent que, cada dia, s'encarrega que el món sigui una mica millor.