Miquel Ferrà i Martorell06/11/05 0:00
TW
0

Mor a París el cirurgià Alexis Carrel (Lió, 1873), que a més de les seves investigacions científiques i descobriments, expressà la seva filosofia en el llibre La incògnita de l'home, publicat el 1935. Les seves idees, tanmateix, no eren democràtiques sinó més properes al feixisme, ja que la seva visió de l'home era autoritària i visualitzava una «elit» intel·lectual que havia de dirigir el món. Durant la Primera Guerra Mundial, Carrel havia servit en els rengles de l'Exèrcit francàs i la seva contribució, per altra banda ben d'agrair per part dels combatents ferits, a reduir la corba de mortalitat a causa de ferides infeccioses, fou un fluid antisèptic compost essencialment d'una solució d'hipoclorit sòdic. Carrel havia obtingut el seu títol de metge a la Universitat de Lió el 1900 i no va trigar gens a demostrar que era un destre cirurgià. Quelcom degué esdevenir, quan la seva trajectòria en aquest sentit era prou eficaç i meritòria, per deixar-ho tot de banda i posar un oceà pel mig. El trobam el 1904 al Canadà. Ja no vol entrar en un quiròfan i pretén fer-se ramader. Comprar un ranxo i criar-hi vaques. Tanmateix, tornà a la ciència i treballà un altre cop en la medicina als Estats Units. El 1906 era admès en el Rockefeller Institute for Medical Research de Nova York, una destinació on restà fidelment fins l'any 1939. Allà treballà en assumptes tan importants com els trasplantament d'òrgans i, per tal de subministrar adequadament la sang al nou indret de l'òrgan, desenvolupà una tècnica mitjançant la qual els vasos sanguinis es podien suturar delicadament, és a dir, cosits pels seus extrems. Ho demostrà el 1902 i només hagué de menester, per a fer-ho, tres punts.

Aquesta i altres tècniques, ben vitals per a les operacions quirúrgiques, valgueren a Carrel el premi Nobel de Medicina i Fisiologia de 1912. Amb la idea de conservar òrgans vius mitjançant un corrent sanguni, donà les primeres passes vers el que seria més tard el «cor artificial», descobriments que causaren sensació en el món científic i més encara quan Carrel pogué conservar una peça de l'embrió d'un pollastre, viva i creixent, durant trenta-quatre anys, és a dir, més temps del que viu una d'aquestes aus.

Carrel tornà a França el 1939, poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial i durant el primer any del conflicte serví el Govern francès en la salut pública. No va tardar França a esser vençuda per les forces de l'Eix i ocupada per l'Alemanya nazi. Era el 1940. Una part de la nació fou posada sota el control del Govern col·laboracionista de Vichy. És aleshores, quan Carrel demostra obertes simpaties per aquella França profeixista i s'ofereix a treballar-hi per la causa. En esser alliberada la República, Carrel fou destituït de tots els seus càrrecs. No l'arribaren a jutjar per col·laboracionista, puix que morí pocs mesos després de la victòria aliada.