Les fàbriques de Catalunya (1780)

La branca tèxtil, que dóna ocupació tot al llarg del segle XVIII a un gran nombre de treballadors, passa d'una situació purament manual, agrupacions de petits obradors, a un modern concepte industrial. Les fàbriques d'indianes, és a dir, d'estampats de cotó, augmenten en nombre i producció, especialment a Barcelona. El fil de cotó és normalment importat de l'illa de Malta, però el fet de tenir només un proveïdor posa en greus problemes els fabricants catalans cada cop que els maltesos apugen el preu del fil. Els anys 1748-51, 1765 i 1772, els teixidors fan tots els possibles per a fabricar ells mateixos el seu propi fil amb cotó en branca importat d'Amèrica, però de més baixa qualitat. Fins el 1780 més que fàbriques mecanitzades són manufactures, però a partir de la data que comentam són adquirides maquinàries com les que ja funcionaven a Anglaterra. Realment era Anglaterra el principal competidor.

S'ha de tenir en compte que els teixits anglesos estaven conquerint el mercat americà, de nord a sud. I aquell mercat, almanco el que en deim hispanoamericà no es podia perdre. Així, doncs, començaren a implantar-se a Catalunya les filadores mecàniques, patentades a Anglaterra quinze anys abans. Augmentaren així qualitat i producció i el 1797 ja hi havia cent vint-i-cinc fàbriques totalment mecanitzades. Al mateix temps, l'èxit d'aquella indústria es donava la mà amb l'art i amb el disseny. Els fabricants d'indianes tenien gran cura del disseny dels seus estampats: motius naturalistes, fulles i flors que tenien gran èxit arreu d'Espanya i del continent.

Tot això es va veure reforçat amb la fundació, el 1755, de la Reial Companyia de Barcelona per al comerç amb les Antilles: Puerto Rico, Santo Domingo i Margarita. Però hagué de tenir en compte el rival de sempre: la competència del comerç britànic. En poc temps, Barcelona es va convertir en el segon port que exportava a Amèrica tota mena de productes, a més de teixits locals. El primer era Cadis. Però la xifra de més de sis milions i mig de rals ja demostra el 1778 com era de rendible aquell mercat de l'altra ribera oceànica. És clar que això era possible gràcies al famós Reial Decret de Carles III, de 1778, segons el qual es concedia la llibertat de comerç amb Amèrica:

«Real Decreto en el que S.M. ha resuelto ampliar la Concesión del Comercio libre...»

«Movido del paternal amor que me merecen todos mis Vasallos de España y, América, y con atención a que no subsistiendo ya la Colonia del Sacramento sobre el río de la Plata, ha faltado la causa principal, que motivó la prohibición de hacer el comercio de estos Reynos a los del Perú por la provincia de Buenos Aires: he resuelto ampliar la concesión del Comercio libre, contenida en mi Real Decreto de 16 de octubre de 1765...»