Ses Voltes es fa ressò en una mostra del vigor pictòric i ideològic de Guinovart

Núria Poch, representant del patronat de la Fundació Guinovart, citava aquestes paraules enviades pel pintor català per excusar ahir la seva presència a Palma, amb ocasió de la presentació de la mostra Guinovart. Obres del 2000 al 2005, que s'inaugura avui a l'espai Ses Voltes.

Produïda per la Caja de Ahorros del Mediterráneo CAM, Caixa Girona i l'Ajuntament de Palma, la mostra que comissaria Daniel Giralt-Miracle aplega a l'espai expositiu una selecció de 49 obres rescatades de la producció més recent de l'artista, i que testimonien en sèries temàtiques el rebuig de l'artista devant esdeveniments com ara la guerra de l'Iraq o el conflicte palestí.

Segons va explicar Giralt-Miracle, l'exposició mostra «obres que reflecteixen la frescura mental, creativa i física» que conserva l'autor de 72 anys d'edat. Segons l'especialista, la pintura de Guinovart ha anat guanyant «morbositat amb els anys» però continua responent a «la seva necessitat d'expressar-se» i s'hi pot trobar sintetitzada «tota una trajectòria en la qual les obsesions i les tècniques són recurrents i els misatges molt intensos», els quals crea a partir d'elements figuratius «que transmuta fins apropar-los a l'abstracció», assenyalà. «Frescura i espontaneïtat», però sense caure en el manierisme, aquestes són les dues característiques intrínsiques en la pintura del barceloní, que troba «el motor de la seva creativitat en el seu estímul intel·lectual», afirmà el comissari. Guinovart «barreja amb gran elaboració pictòrica» elements extrets del món natural, de la cultura, de la contemporaneïtat... Utilitza signes i, en general, qualsevol element que li pugui servir per comunicar «allò que l'indigna i el preocupa». Per això, a cada un dels quadres «sempre hi ha una rerefons ideològic i una raó de ser».

Així, el recorregut de la mostra s'ha organitzat a partir de diferents sèries temàtiques, com Decapitacions, que aplega peces inspirades en la poesia de Pere Quart, o Minotaure, obres que reflexionen sobre el personatge mitològic. Però, sobretot, destaquen Pentàgon, traïció a la geometria, una sèrie en la qual Guinovart expressa la seva disconformitat amb la decisió presa pel Govern de Bush d'invadir l'Iraq; i Retaule de Jerusalem, amb obres que reflexionen sobre el conflicte israelià-palestí.