Joan Lluís Vives, nascut a València el 1492 i descendent de jueus conversos, anà el 1509 a estudiar a París, després va viure a Bruges i a Lovaina, i seguidament, fou professor en el Col·legi del Corpus Christi d'Oxford. El 1527 retornà a Bruges, on morí el 1540. La seva obra, De les disciplines, publicada en aquesta data, ens explica de manera planera i directa com havia de ser l'ensenyament de l'humanista i el seu treball intel·lectual.
«Acabada la carrera i recorregut de l'amplíssim estudi de les lletres humanes, declararem ja d'una vegada el que, en el nostre sentir, ha de fer l'humanista; com ha de passar el temps que la vida li reserva, aïlladament, amb si mateix i en relació amb els altres; en la professió i pràctica de la seva art i en l'exercici del seu ensenyament, com es comportarà envers els que professen la seva mateixa art i disciplina i com rebrà les opinions que li afectin; quina forma escrita donarà a les seves idees i com les podrà transmetre a la posteritat. Relacionarà uns estudis amb uns altres, doncs tots tenen entre d'ells alguna coherència i parentesc.
Tornarà a prendre en les seves mans algunes de les disciplines perquè en tendrà necessitat immediata, i en prendrà algunes altres per a repòs i esplai del feixuc treball present. Serà afanyós pel més saber i mai li passarà pel cap haver arribat al cim i al final de l'erudició. Abunda en molt aguda veritat aquella sentència de Sèneca, que diu: molts hagueren pogut arribar bonament a la saviesa si no s'hagueren convençut abans d'haver-hi arribat. I el mateix Sèneca, en una carta a Lucil, afirma: Has d'anar aprenent mentre duri la teva ignorància; i si creim el proverbi, mentre duri la teva vida. Realment no hi ha dins la natura coneixement tan assequible i fàcil que no pugui entretenir tot l'espai de la vida mortal. Hom ha d'estudiar amb tal temperança que l'enginy no resti sota el plom i sepultura de la feixuga tasca. Hom ha d'anar molt alerta amb la pròpia salut i la d'aquells deixebles que han estat confiats a la nostra vigilància».
És cert que existeix el plaer de la lectura i per damunt del plaer de la lectura, el plaer de l'aprenentatge. De tota lectura es pot aprendre, és clar, i més enllà del divertiment-entreteniment, de qualsevol lectura podem aprendre alguna cosa i treure'n alguna conseqüència pràctica o erudita. Els humanistes tenien fam de saber totes les matèries humanes i per això foren predecessors dels enciclopedistes. La saviesa de l'home i l'home per la saviesa.
Quelcom que potser avui manca molt i ens condueix a la tristesa generalitzada del fracàs escolar. Tota una lliçó, en sentit contrari, que Joan Lluís Vives, el gran filòsof valencià del Renaixement, ens acosta amb les seves ben mesurades paraules.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.