Els grans salons del restaurant Alameda Palace acolliren el lliurament, dissabte a la nit, dels XXXIV Premis Octubre que atorguen Edicions 3 i 4 i la Fundació Ausiàs March. Com ja és habitual, l'organització volgué retre homenatge a un personatge important de la cultura, i enguany el tribut va recaure en el músic valencià Carles Santos.
Després del sopar, els premiats també van tenir el seu moment, especialment el guanyador del premi de poesia Vicent Andrés Estallés, Vicenç Altaió, que fou rebut amb una ovació tan sonora, com comentada fou la seva manera de vestir.
Entre els assistents, es trobà una minsa representació de la cultura illenca. Pere Muñoz, del PSM; Avel·lí Blasco, rector de la UIB, o els escriptors Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol i Pere Antoni Pons. Enguany, però, tot i la important presència mallorquina entre els candidats en les distintes categories, els premis no van anar a parar a cap de les Illes. Per una banda, Joan Olivares se'n va endur el Premi de narrativa amb Pólvora de rei; Ignasi Moreno, el de teatre amb Jeff, els colors de la bogeria; i el mateix Altaió amb Santa Follia de ser càntic, un llibre de poemes titulat amb un vers de Joan Vinyoli.
Lletres i cultura
L'arribada dels convidats -una ampla representació del món de les lletres i la cultura- estigué amenitzada per un quartet de corda que interpretà peces de Bach, «un dels compositors preferits de Santos», digué una de les presentadores.
Després del sopar, començà l'homenatge al compositor valencià. Segons el director de cinema Pere Portabella, «l'obra de Santos continua circulant per la xarxa de vies alternatives, sempre creant codis nous». I igualment alternativa fou la proposta de Santos: si primer un ràpsode poeta llegí uns versos ininteligibles, cridant desposseït en una lectura poètica que es convertia en performance segon a segon. L'actuació violenta de Santos al piano, amb els punys tancats, però aconseguint crear melodies sorolloses, es va veure acompanyada per la interpretació d'un actor que no feia més que correr, botar i pujar i baixar, llançant-se enèrgicament cap al músic i el seu piano.
Agraïments
El músic de Vinarós afirmà que «per començar a dir agraïments hi ha massa coses a esmentar», i que «potser és prest per a homenatges». Per una altra banda, Carles Solà, conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, va voler aprofitar la recent polèmica del mapa dels Països Catalans al Camp Nou del Barça per afirmar que «som una nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Un poble amb una obstinada voluntat de ser, amb una llengua, història i cultura comunes».
Eliseu Climent va voler posar un punt d'atenció sobre els incidents succeïts en la conferència de l'exministre israelí Sholom Ben Ami i en aquest sentit apuntà que la «democràcia és poder parlar i expressar lliurament una opinió, una llibertat que no pot permetre imposicions unilaterals».
El president de la Fundació Ausiàs March explicà que «aquest és un moment crucial, ens agradi o no, ja que l'Estatut valencià, tot i la reconeguda unitat de la llengua per part dels tribunals, esdevé un pas enrere amb la denominació d'idioma valencià. Un fet que coincideix amb un rebrot del nacionalisme espanyol». Climent sentencià: «La identitat és la clau del nostre futur. No ho oblidem».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.