Carlos Grangel: «El món animat es troba aturat a l'Estat a l'època de les cavernes»

Convidat a participar avui al programa Virtuàlia, que es desenvolupa al Centre de Cultura Sa Nostra, el prestigiós creatiu barceloní i codirector de Grangel Estudios lamentà la «manca de serietat i l'escàs valor que alguns empresaris donen a la feina del creatiu», quan l'Estat compti amb «un gran nivell de professionals» que han certificat que «podem treballar des del país i triomfar». En aquest sentit, Grangel, premi Annie Award pel seu treball a Spirit i autor de nombroses cintes d'èxit, alabà la feina del màster MA ISCA que dirigeix Juan Montes de Oca a la Universitat de les Illes Balears, on anualment completen la seva formació «persones que surten preparades per treballar als millors estudis del món».

Amb sòlids projectes de futur sobre la taula, participarà en els dissenys d'Evolution Man, «una cinta francesa que gaudirà del pressupost més important de la història de l'animació», i col·laborarà a un projecte de Dream Works per a John Cleese, Carlos Grangel se sent «alliberat», però també «trist» per acabar la que qualifica «com una gran experiència» al costat de Burton.

Col·laboració casual
Per al creatiu, l'estrena de La núvia cadàver suposa la culminació de tres anys i mig de feina i d'una col·laboració que començà de forma casual. «Tim Burton estava fent Mars Attacks i va veure a un estudi de Manchester uns dibuixos meus. Li agradà l'estètica i l'estil -en certa manera semblant al seu- i fou ell mateix qui contactà amb mi per mostrar-me el guió», explicà.

L'encontre es produïa a Londres. Burton, a qui Grangel qualifica de «gran artista», li mostrà els dissenys en els quals estava treballant però, «tot i que volia conservar l'estil bartonià, ens van donar total llibertat creativa».

Grangel Estudios començà a treballar en els dissenys de 82 personatges, inspirats en un doble vessant. Els personatges que poblen el món dels vius presenten una estètica estreta de l'època victoriana, mentre que el món dels morts s'inspira en els grafismes típics dels esquelets que caracteritzen el Dia del Difunts mexicà. Pel que fa als fons, «alguns escenaris, molt orgànics, recorden l'estètica gaudiniana», apuntà.

En un món en el qual les imatges en tres dimensions «ho són ara tot», Grangel explicà que Burton havia optat per la tècnica de l'stop-motion, molt més costosa que l'animació tridimensional per ordinador, perquè «volia veure la petjada humana en el rostre dels personatges». En opinió del català, «la visió artística» del director de Charlie i la fàbrica de xocolata, Batman i Eduardo Manostijeras fou determinant a l'hora d'optar per aquest sistema. Es tracta d'una tècnica molt «més artesanal» i amb la qual resulta «molt més difícil obtenir una imatge fluïda», ja que empra titelles i enregistra la pel·lícula fotograma a fotograma, aturant la càmera per moure i desplaçar l'objecte.

Tanmateix el resultat, segons Carlos Grangel, «és excepcional». Inspirada en un tradicional conte rus, però mantenint la tradició d'anteriors produccions de Burton com Pesadilla antes de Navidad, La núvia cadàver explica la història d'un jove que és humiliat a l'assaig de les seves noces i s'amaga al bosc. Allà, una bella dona en estat de descomposició i abillada amb un vestit de núvia i l'anell de la seva promesa arrossega el protagonista al país dels morts.