Neix el savi Roozeboom (1854)

Miquel Ferrà i Martorell25/10/05 0:00

Neix a Alkmaar, Holanda, Hendrik Willem Bakhuis Roozeboom. Bon estudiant des de la seva infantesa, un cop doctorat, fou professor d'inorgànica i química física de la Universitat d'Amsterdam. En assabentar-se de la regla de les fases promoguda pel doctor Van der Waals, contribuí a popularitzar-la arreu del món. Transformà la teoria de Gibbs en pràctica i va fer tota mena de mesures que provaren la validesa d'aquella, alhora aplicant-la en nombrosos casos individuals. Tot plegat fou un gran benefici per a la química moderna dels aliatges, on aquesta regla es fa totalment necessària, i això gràcies a Van der Waals, Gibbs, però també a Roozeboom, que l'amplià encertadament.

Recordem que Gibbs considerava els equilibris entre les diferents fases, sòlid, líquid i gas, quan es relacionaven un o més components d'un sistema. Així, explicà que per a un nombre donat de fases i components, és a dir, dins un sistema format per gel, aigua i vapor, trobam només un component i tres fases; o el cas de sal sòlida en el fons d'una solució salina, que són dos components i dues fases, l'equilibri en què pot variar la temperatura, pressió o concentració es fixà per una equació molt simple. Això es diu la regla de les fases.

Gibbs morí quatre anys abans que Roozeboom i en un començament els seus avanços científics foren ignorats a Europa. El primer que captà la importància d'aquell tema i aquella matèria fou Maxwell, que s'hauria preocupat de donar-li difusió si la mort no l'hagués sorprès en aquells mateixos dies, quan acabaven de publicar-se les primeres conclusions de Gibbs. Així i tot, n'havia parlat a Ven der Waals, el qual, seguidament, passà els papers a Roozeboom.

Tanmateix, sembla que Roozeboom tingué l'avinentesa de donar a l'afer la publicitat que mereixia i assenyalar, així, que aquest era la resposta als descobriments empírics de química física del moment, entre els quals figuraven els de Germain Hess i Guldberg. Ja avançada la dècada del 1890, els treballs de Gibbs eren traduïts a l'alemany per Ostwald i al francès per Le Châtelier.

En resum, podríem dir que tal dia com avui naixia un home de ciència que seria una anella important d'una llarga cadena d'investigació, puix que els grans assumptes de la saviesa no es poden sostenir només sobre l'esforç d'una sola vida humana, sinó que reclamen les exhaustives vivències de tots aquells cervells que es senten implicats en un descobriment.

Roozeboom no va tenir cap reconeixement extraordinari ni cap premi important. Gibbs, encara que universalment reconegut, només la medalla Copley, de la Royal Society.