P.GIMÉNEZ / M.DÍAZ.Palma.
L'Ajuntament de Palma ja disposa de l'equip per posar en marxa l'elaboració de la Carta de risc arqueològic del centre històric. Dues arqueòlogues contractades per Cort, Francesca Torres i Maria Llinàs, treballaran amb la tècnica municipal Magdalena Riera en la investigació que permetrà conèixer els elements patrimonials que, segons les fonts històriques i les excavacions ja efectuades, queden al subsòl de Palma. Tot això sense descartar les possibles sorpreses que el futur pot oferir en matèria arqueològica. Rogelio Araújo, regidor de Cultura de Cort, confirmà ahir que s'ha disposat una partida de 12.000 euros per a aquesta intervenció que començarà aviat.
Magdalena Riera, arqueòloga municipal, explicà que la Carta de risc arqueològic serà «un document consultiu que recollirà una visió general sobre les previsions al subsòl de la ciutat». Així, s'hi informarà amb precisió del que s'ha excavat, el que falta per excavar i aquells edificis que es poden esfondrar, comentà Riera. «Una vegada comprovada la situació del subsòl, també es delimitaran amb dades sobre el terreny aquelles zones arqueològiques respecte de les quals sabem més quins elements hi podem trobar». Es tracta d'allò que els arqueòlegs anomenen «qualitat de terra».
Aquesta investigació, afegí l'experta, «servirà per preveure les incidències sobre obra que suposi cada cas i la possibilitat d'intervenció en l'àmbit científic o de coneixement de la ciutat». És a dir, si es duen a terme excavacions que no tinguin a veure amb les construccions urbanístiques ni amb obres viàries. També els promotors que vulguin construir al nucli antic sabran, una vegada enllestit el document, a què s'han d'atenir.
Després de les troballes arqueològiques dels dos darrers anys a Palma, que per exemple han permès ampliar el radi de la ciutat romana, i de les protestes ciutadanes arran de l'actuació de les administracions públiques respecte del patrimoni històric, amb crítiques dirigides sobretot al Consell i a Cort, des de la Secció d'Arqueologia del Col·legi de Llicenciats es demanà una protecció especial per al centre antic, que ja té la categoria de Bé d'Interès Cultural com a Conjunt Històric.
Un grup d'arqueòlegs procedents de diferents comunitats autònomes, reunits a Palma per setembre del 2004, criticà llavors que la ciutat no disposàs d'un pla especial arqueològic per a la zona antiga, «ja que és preceptiu per llei», com explicà Ferran Tarongí a aquest diari el dia 19 del mateix mes. Tarongí és el president de la Secció Arqueològica.
L'expert opinà ahir sobre la Carta de risc arqueològic que impulsa Cort: «En principi ens sembla bé, ja que es tracta d'una espècie de diagnòstic quant a l'estat del patrimoni al centre històric; així sabrem la magnitud del que s'ha destruït i què en queda, i valorarem la dimensió de la tragèdia». No obstant això, l'arqueòleg assenyalà també que «tota sola no servirà per a res si no serveix per aplicar nous criteris d'intervenció». Si no és així, «només servirà per saber de què morirem», afegí. Recorrent a un símil mèdic, Tarongí asseverà que «sense un pla especial és com si un metge fes un diagnòstic d'una malaltia i no donàs cap tractament per a la cura».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.