Harriet Beecher, Mrs. Stowe, coneguda com a Mars Beecher-Stowe, novel·lista nord-americana (Litchfield, Connecticut, 1811-Hartford, 1896), publica la seva famosíssima obra Uncle's Tom Cabin, que popularitzarà el moviment antiesclavista i que serà una mena de text doctrinal ianqui en contra de les pretensions conservadores dels confederats. Tot plegat portarà els nord-americans a enfrontar-se en una guerra civil, la guerra de Secessió, que va del 1861 al 1865 i que costà al país més de sis-cents mil morts. Esclavistes i abolicionistes decidiren la sort dels esclaus negres. Vergonya era, per a la civilització i cultura cristianes, mantenir fins a les darreries del segle XIX l'immoral fenomen de l'esclavatge, i així ho va veure Beecher-Stowe...
La novel·la de l'escriptora nord-americana ferí ànimes més que qualsevol altra forma d'expressió per a denunciar aquells fets tràgics i inhumans... Heus aquí un fragment de la conversa entre marit i muller, el matrimoni Shelby:
«El senyor Shelby atacà francament la qüestió:
-Escolta, Emilia; és cert que fins a l'hora present mai no he tingut relació amb els traficants d'esclaus. Però, per a dissort meva, les coses han canviat i no em resta més remei que transigir amb allò que ahir mateix em semblava execrable. I no creguis que ja no m'ho sembli, però no em queda altra sortida que la de transigir-hi per a poder sortir dels meus greus problemes econòmics. Em sap greu dir-te que Tom és el primer esclau que he hagut de vendre.
Emilia el mirà astorada:
-Com? Has venut Tom, aquest bon home que tan lleialment ens ha servit any rere any i al qual havies promès la llibertat? Si és així ja ho puc creure tot, fins i tot que has venut el petit Enric, el fill d'Elisa, l'altra esclava... Oh! És una acció abominable!».
Dins la veu d'Emilia Shelby hi havia gran indignació. El seu espòs, armat de paciència, completà les seves explicacions sobre el negoci que havia tancat amb Haley.
«-Sí. Es millor que ho sàpigues tot, estimada. He venut Tom i Enric. No crec que hi hagi motius perquè te n'escandalitzis d'aquesta manera. Tanmateix, no he fet altra cosa que la que cada dia fan la major part dels propietaris.
-No em pots convèncer. A més d'això no, comprenc per què sacrifiques Tom i Enric i no altres esclaus menys estimats per nosaltres.
-Mira! El cas és que els paguen més cars. Però, si no et sembla bé, puc donar l'Elisa. Haley me n'ofereix encara una quantitat major.
Emilia Shelby no pogué aturar la seva ràbia:
-Aquest mercader és un canalla. Déu meu! No penses que si decantam Tom de tot això, de tot el que li hem fet estimar, morirà de pena?
-Em sap greu! Creu-me! Jo ja suposava que tu patiries tant com puguin patir Tom, Enric o Elisa. Però no hi ha altre camí per a seguir, ja que el comerciant els vol a tots tres. He pogut treure del negoci Elisa, però no més...
Aleshores, la senyora Shelby va romandre uns instants en silenci i llavors, amb amargor, s'exclamà:
-Ai! L'esclavatge és una plaga odiosa! I no només per a l'esclau, sinó també per a un amo que tengui cor...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.