L'historiador Font Obrador mor després de dedicar la seva vida a la investigació

L'Ajuntament de Llucmajor decreta dos dies de dol oficial per al seu fill il·lustre

Bartomeu Font Obrador, a la dreta, en el moment del seu nomenament com a fill il·lustre de Llucmajor.

TW
0

M. TOUS. Palma.
L'historiador Bartomeu Font Obrador, de 73 anys d'edat, morí ahir de matinada després d'una llarga malaltia.

Fill il·lustre de Llucmajor des del 25 de maig del 1994, el batle d'aquest municipi, Lluc Tomàs, reuní ahir la junta de portaveus, que acordà la declaració dos dies de dol oficial, ahir i avui. El dol de la Sala es manifestava, també, en les banderes que onejaven a mig pal i en el sentiment de molts de ciutadans i ciutadanes, que coneixien la trajectòria i la personalitat d'un llucmajorer que sempre havia militat com a tal.

Abans de ser nomenat fill il·lustre, l'historiador ja havia rebut l'Escut d'Or de la ciutat, la història de la qual va escriure en una obra monumental de nou volums.

Bartomeu Font es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1959). Dedicat en principi a l'arqueologia, va fer part de l'equip dirigit per Lluís Pericot i participà (1957-1960) en diferents excavacions a Catalunya i a Mallorca. Més tard, s'especialitzà en l'estudi de la participació mallorquina en la colonització d'Amèrica. De fet, Font Obrador és, si més no, l'impulsor del coneixement de les figures d'evangelitzadors mallorquins a Califòrnia, i sobretot de la trajectòria del petrer fra Juníper Serra. Així, n'afirmava que contribuí al desenvolupament de la «pròspera i moderna Califòrnia», el territori més poblat dels Estats Units en l'època d'aquest franciscà. Tant és així que el 1968 es doctorà amb la tesi Contribución mallorquina al conocimiento de los indígenas de California, treball encara inèdit.

Cronista
L'any 1966 Font Obrador fou nomenat cronista oficial de Llucmajor, municipi que llavors tenia com a batle Mateu Monserrat Calafat. Compaginava aquesta tasca amb la de professor de la Universitat Central de Barcelona a l'Estudi General Lul·lià (1968-70) i amb les seves investigacions.

Arran de les recerques que dugué a terme, Font Obrador publicà més d'un centenar de treballs, entre els qual destaquen els dedicats al pare Boscana, com El Padre Boscana, historiador de California (1965); Fray Jerónimo Boscana. Misionero-investigador (1965), Los indígenas de California del Padre Fray Jerónimo Boscana (1973); a Juníper Serra, com Juníper Serra (1988), Fra Juníper Serra. Les Balears i el Nou Món (1989), El Apóstol de California. Sus albores (1989), El camino real de Serra (1989) o Fray Junípero Serra. Doctor de gentiles (1998); o el centrat, ja el 1995, en Els diaris de fra Joan Crespí.

A més dels nou volums de la història de Llucmajor, el doctor publicà, en relació amb aquesta temàtica, Jaume II de Mallorca i les Ordinacions de les Pobles. Gènesi de la vila de Llucmajor (2000) i Guia del municipi de Llucmajor (2001). Fou coautor de Cultura oral a Llucmajor, en col·laboració amb Sebastià Cardell i amb Miquel Sbert.

A més dels honors de Llucmajor, Font Obrador fou condecorat amb la Creu Oficial de l'Orde d'Isabel la Catòlica, la ciutadania honorària de San Gabriel (de Califòrnia), el Premi Ciutat de Palma i també el Siurell de Plata del diari Ultima Hora.