Nobel d'Economia per a Schelling i Aumann, experts en teoria del joc

Ambdós científics són considerats dos clàssics de la teoria del joc, la qual han enriquit tant amb les seves aportacions formals com amb les seves aplicacions a camps concrets de les ciències econòmiques i socials.

Schelling, de 84 anys i professor emèrit de les universitats de Maryland i Harvard, és autor d'un llibre titulat The strategy of conflict (l'estratègia del conflicte), publicat el 1960 i considerat com un clàssic de les ciències socials.

En aquella obra, Schelling analitza la cursa armamentista durant la guerra freda i mostra com hi ha situacions en què la capacitat d'exercir represàlies resulta més eficaç per intimidar al contrari que la possibilitat de resistir un atac.

Schelling va demostrar que una amenaça imprecisa és més eficaç, i més creïble, que una amenaça concreta i va ampliar les seves conclusions a altres camps com a les empreses.

D'altra banda, també partint de l'anàlisi de la guerra freda, Schelling va mostrar com a través de concessions a curt termini es poden aconseguir avantatges a llarg termini com, per exemple, creant un clima de confiança que permeti passar del conflicte a la cooperació.

Aquest últim aspecte del llibre de Schelling va ser formalitzat més tard per l'economista alemany Reinhard Selten, que també va rebre el premi Nobel el 1994.

Aumann, ciutadà dels Estats Units i israelià nascut a Francfurt (Alemanya) el 1930, va ser un pioner en l'anàlisi dels així anomenats «jocs de repetició infinita» per explicar en quines condicions resulta fructífera la cooperació de grups, persones o països.