La tardor d'aquell any i, per tant, en el decurs de la Segona Guerra Mundial, les esquadretes de submarins alemanys de l'Atlàntic meridional rebien ordre urgent de sortir amb tota la velocitat possible vers el port i la ciutat de Dakar. La populosa capital del Senegal, aleshores sota la bandera francesa de Vichy, és un dels punts més estratègics de la costa africana i des de fa molt temps, durant les èpoques de pau, ha estat port de comerç i passatgers i escala aèria. Avui constitueix un centre industrial important i fou la capital de la Federació del Mali fins a la dissolució d'aquesta (1959-1960). Cent vaixells submergibles s'aplegaren en aquelles aigües per a tallar qualsevol empenta naval aliada en la zona, mentre tropes franceses de Petain preparaven defenses artilleres riberenques, en els mateixos punts on, dos anys abans, havia fracassat l'assalt d'anglesos i francesos lliures dirigits pel general De Gaulle.
L'alt comandament alemany ho tenia clar. Les forces nord-americanes caurien dins una gran emboscada. Aquí, els serveis d'espionatge angloamericans treballaren de pressa. Aquella invasió projectada sobre Dakar només seria una columna de fum. Tot esperant, els nazis podrien llogar-hi cadiretes. Setmanes després, les estacions alemanyes de ràdio escampaven arreu la notícia. Considerables forces enemigues trepitjaven terra africana, però no a Dakar, sinó a devers tres mil quilòmetres de distància. La maniobra de distracció havia tingut èxit i les forces nazis eren inevitablement sorpreses. Un dels elements importants que havien col·laborat en aquell engany era un tal Donald Q. Coster, un jove de Nova York que en els dies allunyats de la guerra havia exercit càrrecs directius en els negocis de publicitat. Aquest Coster, el 1940, conduïa una ambulància de campanya de l'Exèrcit francès i, havent caigut presoner dels nazis, passà algunes setmanes en poder dels seus enemics, que l'interrogaren i el torturaren abans de posar-lo en llibertat i retornat als Estats Units, que encara eren neutrals. Amb ganes de revenja, aquell jove executiu de negocis a la «gran poma», ingressà a l'Armada i pensà quina l'havia de fer per a cobrar-se el mal que li havien causat. Els seus coneixements del francès el dugueren a les oficines de l'espionatge naval, i després a la direcció de serveis estratègics, a càrrec del coronel William Donovan. Aconseguí infiltrar-se, després de moltes peripècies, en els rengles enemics i d'aquesta manera pogué fer córrer la veu d'un suposat pla d'invassió a Dakar aquella primavera d'hivern. Ell mateix afirmava en les seves memòries:
«Pocs mesos després vaig tenir la satisfacció més gran de la meva vida.
El dia D vaig desembarcar a la platja d'Orà, a devers tres mil quilòmetres de Dakar. Aquella invassió es va apoderar del nord d'Èfrica amb molt pocs trets i sense que fos enfonsat en ruta un sol vaixell de la gran esquadra. Camí de l'aeroport de Tafaroui, on vàrem fer sis-cents presoners, vaig rebre ordre d'entrevistar-me amb el cap de les forces del govern de Vichy. Quan m'hi vaig apropar, envermellí sobtadament, i apuntant-me acusadorament amb el dit, exclamà: -Nord-americans! Què fan aquí vostès? Els esperàvem a Dakar!»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.