Noms com els d'Àlvarez Rabo, Sánchez Abuli, Ivá, Nazario o Miguel Àngel Martín, caracteritzats per l'experimentació expressiva i pels guions compromesos i adults, començaren a publicar els seus treballs a finals del franquisme, i són els que formen el nucli d'una exposició que resumeix trenta anys d'un gènere que no gaires vegades ha tingut el tractament que es mereixia.
En aquesta mostra, dividida en quatre parts (Els tebeos fins a la mort de Franco, La transició democràtica i l'explosió del còmic (1975-1982), L'explosió i la crisi i El present, el futur) hi ha una important presència illenca que cal assenyalar. El primer dels dibuixants mallorquins que hi surt és Pere Joan, que l'exposició situa en el període que anomena L'explosió i la crisi (de 1982 fins a meitat de la dècada dels 90) i que cataloga com «un dels creadors indiscutibles -i indiscutits- de la historieta nacional».
Els responsables de la mostra assenyalen que Pere Joan s'ha unit amb el també dibuixant Max per crear Inrevés, l'editorial independent que publica «la darrera gran revista que sobreviu en el nostre mercat: Nosotros somos los muertos», un nom molt aclaridor per definir el panorama del còmic espanyol en l'actualitat.
Del mateix període són les històries que varen fer famós el dibuixant Rafel Vaquer (amb guions de Tharrats). Es tracta de les tires de Johnny Roqueta, , que va néixer precisament el 1982, i que és la crònica d'uns joves motoristes urbans, rockers, porretes i ganduls, moltes de vegades frustrats i de fàcil identificació amb molts de joves espanyols de característiques molt semblants, que vivia fins a límits insospitats dins la «movida madrilenya».
Els altres dos dibuixants mallorquins que figuren a la mostra ja se situen en l'anomenat El present, el futur. Una de les fites que marca aquesta part de l'exposició és el fet que, el desembre del 2004, desapareix la revista El Víbora.
A Bartomeu Seguí l'han catalogat com a «representant coherent de la 'línia clara'. Abandonà l'amateurisme gràcies a l'editor Toutain» el 1986. Els darrers treballs de Seguí són Cohibas connection (2001), Coca o ensaimada (2003) i El sueño de México (2004) amb guió de Ramon de España, però també és conegut a les Illes Balears per ser un dels guionistes de la revista S'Esquitx, la primera en català per a joves.
D'una generació més recent que els anteriors (que varen néixer entre 1956 i 1962) és Àlex Fito (1972), que a més de col·laborar amb diverses publicacions periòdiques, ha publicat, el 2004, Ocurrió en Janitzio. Fito ha estat integrant dels col·lectius Arrebato i de la Penya Productions, que llançà al mercat el còmic Mondo lirondo.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.