La descoberta de Sodoma (1929)

TW
0

Excavacions de l'Institut Pontifici de Roma, el 1929 i els anys següents, en la seva primera campanya de feina, amb el seu director, el doctor Mallon al capdavant, donen com a resultat la descoberta «d'una ciutat antiquíssima que tenia un estat de civilització molt avançat i que fou destruïda, en el primer període de l'Edat de Bronze, és a dir, en temps dels nostres foners talaiòtics, per un immens cataclisme o incendi que la va convertir en cendres, i que després ja no fou habitada novament, de manera que el temps anivellà les seves ruïnes».

Un estudi publicat cap al 1930 pel mateix Institut i signat pel doctor Power recorda que, segons una antiga tradició, aquesta ciutat estaria situada enmig de la regió de la Pentàpolis i que podria haver-se anomenat, realment, Sodoma, al nord de la mar Morta.

El material arqueològic descobert i recobrat consisteix en fragments de ceràmica, un vas que contenia el crani d'una criatura de sis anys, restes de pintures al fresc que són els més antics de la regió mediterrània, amb l'excepció d'Egipte, etc. El topònim actual, Teleilat Ghassul, supòs que no ha aconseguit que els amics de la història antiga s'hi desplacin per a veure in situ la zona de la «ciutat cremada», que entrà pels ulls dels textos bíblics de l'Antic Testament. Altres investigadors han situat Sodoma al sud de la mar Morta i s'ha comprovat que el cataclisme que la destruí tingué lloc en el segle XIX abans de Crist.

La Bíblia narra, doncs, la història llegendària d'aquesta catàstrofe com un càstig de Déu contra els habitants d'aquella ciutat, textualment acusats de practicar el «vici imperant contra natura», en altres mots, que bona part d'aquella gent era homosexual i lesbiana. Des de llavors el mot «sodomia» significa la pràctica del coit anal i sodomita el qui la practica. Els tribunals de la «santa» Inquisició eran extraordinàriament severs i cruels amb els sodomites, sotmesos a tota mena de tortures en els soterranis de la «casa negra». I qui eren els seus torturadors? Qui contemplava els turments i prenia nota de les confessions arrabassades a la força? Doncs els clergues que formaven part del tribunal, els que podríem considerar fonamentalistes entre els fonamentalistes. Perquè no oblideu que el Sant Ofici era la mare del fonamentalisme catòlic entre els segles XV i XIX. Doncs bé, quan llegim els evangelis, el de Sant Mateu, llegim: «Començà Jesús a parlar contra les ciutats on hi havia fet molts miracles perquè no havien fet penitència: Ai! Pobra de tu, Corazain; pobre de tu, Betzaida!, perquè si a Tiro i Sidó (són ciutats libaneses, de l'antiga Fenícia, que no practicaven la llei judaica) s'haguessin fet els miracles que se t'han fet, ja faria molt temps que en sac i cendra haguessin fet allà penitència. Així doncs, vos dic, que Tiro i Sidó seran tractades amb menys rigor que vosaltres en el dia del judici. I tu, Cafarnaüm, (aquesta ciutat era una de les més fonamentalistes d'Israel, amb una de les sinagogues de més prestigi), t'aixecaràs fins al cel? Fins a l'infern seràs precipitada. Perquè si a Sodoma s'haguessin fet els miracles que dintre teu s'han fet, fins al dia d'avui hauria sobreviscut. AIXÍ DONCS, VOS DIC QUE EL PAÍS DE SODOMA SERÀ TRACTAT AMB MENYS RIGOR que tu (Cafarnaüm) el dia del judici».

És quelcom per a meditar. Sobretot els creients. I, per damunt dels creients, els que es tenen per pastors dels creients.