Un espanyol recrea el virus de la grip del 1918 per prevenir una altra pandèmia

García-Sastre explicà que gràcies a aquesta descoberta, que publica ara la revista Science, es podran comparar els gens del virus de 1918 amb els del causant de l'actual epidèmia de grip aviària al sud-est asiàtic, que podria passar a l'espècie humana, amb el resultat d'una nova pandèmia. De fet, el principal problema que suscita la prevenció d'una hipotètica pandèmia és que, fins que el virus no passi als humans, no se'n podrà aconseguir la vacuna corresponent.

Tanmateix, segons l'investigador espanyol, la reconstrucció del genoma relatiu al virus de la grip espanyola de 1918 els servirà per estudiar com es pot produir aquesta possible mutació, que permetria a l'agent patogen passar de les aus als humans. Així mateixa, es vol determinar la causa de la seva virulència.

De fet, del genoma del virus de 1918 se'n desprèn que era «virulent en extrem» per als ratolins, ja que els provocava la mort ràpidament; que era patogènic per als ous de pollastre fecundats, i que es reproduïa amb rapidesa a les cèl·lules del pulmó humà, segons l'estudi, en el qual també ha participat el professor Peter Palease, del mateix centre que García-Sastre.

En conseqüència, i de moment, la gran diferència entre el virus de l'epidèmia esmentada i els virus aviaris actuals és que el primer sí que va fer el salt a l'espècie humana i els segons, encara no. Així, la seqüència de l'agent de 1918 constitueix un model d'estudi per determinar les mesures encaminades a prevenir la infecció.

Per aprendre quins components del virus poden ser les millors dianes per als fàrmacs antivirals o vacunes, els científics n'han creat un de viu amb els vuit gens que constitueixen els gens virals de la grip espanyola, i amb ADN no codificat procedent d'altres virus de la grip.