L'octubre del «Maura No» (1909)

El juliol hi havia hagut durs combats a Melilla, i tantes eren les baixes dels exèrcits colonials i expedicionaris que el Govern es va veure forçat a fer una crida de reservistes, la qual tingué la violenta resposta de la Setmana Tràgica de Barcelona. Aquell mes d'octubre era injustament afusellat Ferrer Guàrdia, un autèntic cap de turc en tot aquell afer urgent, oficial, dirigit per Maura. La campanya de propaganda, dins Espanya i arreu d'Europa, «Maura, no!» farà que el polític mallorquí acabi dimitint per ser sustituït per Canalejas. Però això no era cap sorpresa. Les paraules de Moret en el Parlament dirigides a Maura no poden ser més clares: «Nosaltres no creim que el partit liberal ens pugui atorgar la seva confiança per aquella part de la missió governant que en el Parlament correspon a l'Oposició... Sa senyoria, senyor Maura, després del que s'ha esdevingut, no té mitjans de desfer el mal, de tornar a fer camí. Sa senyoria ha perdut el contacte amb el país. Com ho pensa recobrar? Tanmateix el senyor Maura i alguns dels seus companys de Gabinet tenen dret a un elogi, que els haig de fer amb la millor voluntat. En els moments temibles, Sa Senyoria ha tingut el que no abunda en el nostre país, un gran valor cívic; qualsevulles que hagin estat els seus errors, ha fet front al perill i s'ha mantingut en el seu lloc. Això serà sempre digne d'aplaudiment i ho serà també la destresa amb la qual el senyor ministre d'Hisenda ha fet front a una crisi que podia afectar els nostres valors i portar-nos grans entrebancs. No els regatejaré tampoc al senyor ministre de la Guerra, que pel mitjà de l'Estat Major Central ha procedit amb tota la rapidesa i tota l'energia possibles. I ara, ja acab. Senyors de la majoria, a vosaltres he de dirigir les meves darreres paraules, no segurament per a demanar-vos un acte d'indisciplina, no de rebel·lia. No! Això no entra en el meu esperit. Heu estat una majoria model, podeu ser majoria patriòtica. Heu estat una majoria model, i, és clar que, volent per altre el que hom vol per si mateix, l'elogi va en el meu favor; però ara, al davant de la situació en la qual es troba el Govern, pensau que vosaltres sou els que teniu en la vostra mà el mitjà que no falti un sol element ni recurs per a l'Exèrcit i que, al mateix temps, desaparegui el perill que representa el Govern, i aquest perill, avui, per concloure, ha pres tals proporcions per la dissort que l'ha perseguit en aquest temps, que ja ha sortit de les nostres fronteres, que ja és quelcom que ens ofega i ens desespera, que no hi ha de moment més remei que conjurar-lo i per a conjurar-lo, el Senyor President del Consell de Ministres té en la mà el secret: Decantar-se del Poder i deixar a un altre les responsabilitats de poder-lo exercir».