Uns premis que neixen amb polèmica

Antoni Serra ho té molt clar: «Jo som un home declaradament antipremis». Per tal cosa, «el millor que podia passar amb la primera edició dels premis Mallorca és que quedàs desert». Per Serra, els premis són una corrupció per a l'escriptor.

Gabriel Janer Manila també volgué opinar sobre els premis, dient que la declaració del premi desert no afectarà el prestigi dels guardons perquè «no en tenen, de prestigi. El prestigi s'assoleix a poc a poc, no just en començar», assegurava mentre expressava que un premi desert amb més de cinquanta obres presentades «és discutible».

Janer explicà que el plantejament dels premis Mallorca és erroni: «Són uns premis que varen néixer contra uns altres (els Ciutat de Palma)». Janer apostà per la continuïtat dels premis Ciutat de Palma només en català i no per altres premis de nova creació. En ser qüestionat sobre què ha fallat en el veredicte d'aquests premis, ho tingué molt clar: «El jurat. Els premis han fallat perquè, probablement no varen saber triar un jurat prestigiós; de fet, és un jurat molt provincià».

«És un insult als cinquanta participants. Estic furiós». Així de clar es manifestava Pere Morey i Servera, per a qui «hi ha d'haver algun dels manuscrits presentats que no sigui tan dolent com per no ser mereixedor del premi. Veig que és un acte d'elitisme del jurat. És una putada i la culpa és de determinats membres del jurat». Sobre si els premis continuaran l'any que ve, Morey augurà que «n'hi haurà, com a mínim, fins l'any 2007».

L'escriptor i polític Damià Pons afirmava que «és una llàstima el que ha passat, però s'ha de respectar la decisió del jurat, que, per a mi, està format per gent qualificada». Pons volgué llevar importància al fet que el premi, en la primera edició, quedàs desert, «a qualsevol premi es donen aquestes circumstàncies». Pons apostà per la continuïtat perquè «si aquests premis naixien amb raons profundes, segons ens comentaren, és evident que el fet que siguin declarats deserts no pot eliminar aquestes raons profundes».

Tot i que Baltasar Porceera a la Biennal de Venècia, afirmà que «per a mi, que el jurat hagi pres aquesta decisió em sembla bé. Un premi sempre és la conjunció entre un jurat i un llibre». Porcel s'estranyà que no hi hagués un guanyador perquè, «en català, estam en l'etapa en què hi ha els millors novel·listes de la història». Afirmà, també, que ell no havia tingut oportunitat de presentar-se a aquesta convocatòria perquè no tenia cap obra enllestida.

Pere Rosselló Bover, professor, escriptor i antòleg, deia ahir que, encara que no és partidari de premis amb quantitats tan «ostentoses», va ser una «llàstima» que, entre la cinquantena de novel·les presentades, el jurat, al qui titllà de «perfectament qualificat», no en trobàs cap de digna de merèixer premi. «No crec que totes fossin tan dolentes». Partidari d'un «replantejament» del concepte d'aquest guardó, pensa que, «potser» el jurat es va veure impel·lit, «a causa dels 70.000 euros, a cercar una obra de primeríssima qualitat».

Més dur en les seves afirmacions resultà Miquel Àngel Vidal, escriptor per a qui el jurat -«que em sembla de poca qualitat, excepte Guillem Frontera»-, s'«han carregat» el guardó. Vidal no creu que entre les 50 obres presentades «no n'hi hagués cap de qualitat» i opinà que al jurat faltaven, almenys, «un parell de noms rellevants a l'àmbit de tots els Països Catalans». Finalment, apuntà que «s'ha fet un favor flac a la cultura catalana».

L'escriptora Maria Antònia Oliver comentava des de Catalunya que «em sap greu», però reflexionava sobre el fet que «un premi és una loteria». «Els membres del jurat són cinc persones que es reuneixen per opinar sobre les obres presentades, el que no vol dir que cap no sigui bona, sinó que no ho és al seu judici, i amb això no vull dir res contra aquest jurat». Oliver opinà que el jurat estava qualificat, «qualificadíssim, diria jo». Que en aquesta primera convocatòria hagi quedat desert no té perquè «perjudicar» una nova edició.

«Em sembla fatal que en la seva primera edició hagi quedat desert, sobretot quan la participació ha estat tan alta; per a un premi en català podríem dir que massiva». Així s'expressava una altra escriptora, Maria de la Pau Janer, guanyadora de premis rellevants. Que el jurat no trobàs cap obra amb qualitat li sembla, com a mínim, estrany, i pensa que la seva decisió ha significat «una falta de tàctica important quant a «impulsar el premi». Al seu judici, el jurat «hauria d'haver intentat encarrilar una cosa digna per donar força» al guardó. El que va succeir va ser una cosa semblant a «voler-lo matar».