Marí afirma que l'important dels premis no és la dotació sinó el jurat i el nom dels vencedors

Marí agraí el premi i digué que els guardons no són important per la dotació que tenen sinó pel seu jurat i per la trajectòria dels guardonats.

L'eivissenc s'endugué els 10.000 euros del premi amb l'obra No pas jo, «un llibre de propostes orgàniques molt compactes» estructurat en tres blocs o dues parts i un apèndix. En el primer bloc, l'autor tracta d'il·lustrar en poemes «una espècie de diagnosi d'una societat que ha caigut en l'adotzerament, és a dir, que està disposada a ser dominada sense plantejar-se pràcticament res». En la segona, Marí explica la resposta de l'individu o intent de resposta davant aquest «atrinxerament» a través «de la ràbia i no pas la impotència». L'apèndix ve a ser una síntesi i també un homenatge a un llibre d'Alejo Carpentier, El reino de este mundo.

L'obra està escrita en estàndard, «tal com feia Marià Villangómez». L'autor afirma que ell es posa sota la tutela del seu compatriota. El llibre està escrit en un to «generalment dur» i en una mètrica pràcticament en desús, en octosíl·labs. Marí assegura que aquesta obra en cap cas és individualista; ans el contrari, «respon a la necessitat de fer pinya per mirar de fer trinxera».

El poeta eivissenc no és un dels joves escriptors autoanomenats imparables,tot i que ben bé podria encabir-se dins aquesta dita generació literària. En exposar-li aquest fet, Marí comenta que s'identifica amb persones, no amb manifests i afegeix: «Hi ha dos imparables que són impagables». Després en cita els noms, Isidre Martínez Mazo i Maria Josep Escrivà. En canvi, lloa en altres imparables com Manuel Forcado, o Sebastià Alzamora, la intriga fins al punt de superar l'entusiasme.

Pel poeta, que des de fa anys està establert a València, tot i que manté lligams amb Eivissa, el premi Mallorca de poesia representa, si més no, «un descans per als meus creditors».