«L'orientació dels talaiots illencs té una explicació astronòmica»

L'astrofísic Juan Antonio Belmonte féu una xerrada sobre eclipsis

TW
0

«Hi ha una relació entre l'orientació dels talaiots de Mallorca i les taules de Menorca amb l'astronomia», explicà ahir Juan Antonio Belmonte, investigador de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, després de ser rebut en audiència per la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar. A ambdós els acompanyà Salvador Sánchez, director de l'Observatori Astronòmic de Mallorca.

Belmonte oferí ahir, al Centre de Cultura de Sa Nostra, la conferència «Eclipsis, temples i talaiots: astronomia, ciència i cultura al món antic», en el marc d'un cicle de conferències organitzades per l'eclipsi anular de sol del pròxim dilluns, 3 d'octubre, que serà visible des de Balears.

Línies de treball
Des de fa més d'una dècada, Belmonte desenvolupa a Canàries línies de treball que relacionen l'astronomia i la cultura: «Les civilitzacions antigues es van interessar i van estudiar en profunditat l'astronomia, fins al punt que arribà a ser una part important de les seves respectives cultures, així com es demostra, per posar uns exemples, a Egipte, l'Islam, l'Illa de Pasqua i també en les civilitzacions ciclòpies de la Mediterrània, com la de Sardenya i la talaiòtica a Mallorca».

Segons l'astrofísic, «és indubtable una relació entre l'orientació dels talaiots i l'astronomia. No és aquest el cas dels talaiots circulars, però sí dels quadrats, tots ells orientats al sud-est. Tots els talaiots quadrats repeteixen el mateix patró d'orientació i això obeeix, segurament, una explicació astronòmica».

Segons Belmonte, «una primera teoria explicativa d'aquell patró responia a una orientació solsticial, però una segona teoria apunta la hipòtesi de l'orientació per les estrelles. Tanmateix, no podem descartar una combinació de les dues: orientació solsticial i estel·lar».

Sobre els eclipsis, l'investigador destacà que «sempre s'han relacionat amb auguris, generalment mals auguris. Els grecs, fins i tot, interpretaven que si ells observaven un eclipsi en època de guerra, no havien d'atacar, però si l'eclipsi s'observava al territori de l'enemic, era el senyal per envair-lo».

«Tanmateix, es donà el cas que un eclipsi afectà tant els grecs com el seu enemic. La conseqüència va ser que ambdós exèrcits pactaren la pau».