Navegaven les naus de Cristòfor Colom per una mar que no era tota d'esperança. Els mariners, nerviosos de no topar terra, seguien dubtant de trobar-ne. Hi havia, en el camí, algues, herbei marí, el que després anomenaren «zargazos» i entre les algues hi havia alguns crancs i altres bestioles. Cristòfor hi veia l'anunci de la terra propera, les Índies que havien de brostar en qualsevol instant per la part d'occident. La troballa seria doble. Nous territoris per a la Corona i la demostració que el món era esfèric, o almanco, ovalat. Las Casas, transcriptor dia a dia d'aquell primer diari colombí, escrivia:
«Aquest dia hi va haver molta calma, i després, vent; i feren camí oest fins entrada de fosc. Anava parlant l'Almirall amb Martí Alonso Pinzón, capità de l'altra caravel·la, Pinta, sobre una carta que li havia enviat tres dies abans i sobre la qual, sembla, hi havia pintades per l'Almirall unes illes per aquella mar, i deia Martín Alonso que ja es trobaven en aquella comarca, i responia l'Almirall que així devia ser, però com que no les havien trobades la culpa s'hauria de donar als corrents que sempre llançaven els navilis vers el nord-est, de manera que no havien avançat tant com els pilots afirmaven; i estant en aquest punt de la conversa, demanà l'Almirall per pegar una altra ullada a la carta esmentada, que li feren arribar mitjançant una corda i l'Almirall la comprovà juntament amb el pilot i els mariners; a posta de sol pujà Martín Alonso a la popa del seu vaixell, i amb molta alegria cridà l'Almirall demanant-li goig perquè veia terra, i quan això sentí dir l'Almirall amb tanta afirmació, s'agenollà i donà gràcies a Déu. I Martí Alonso deia Gloria in Excelsis Deo amb la seva gent, i el mateix va fer la gent de l'Almirall i la de la Niña, pujant tots als pals i eixàrcies, i tots afirmant que el que veien era terra, i a l'Almirall així li semblà, que estava a una distància de devers vint-i-cinc llegües: varen estar fins a la nit, tothom afirmant que era terra; manà l'Almirall canvià de rumb, deixar l'oest i anar al sud-est, per on havia aparegut la terra; haurien fet aquell dia vers l'oest quatre llegües i mitja, i en la nit, al sud-est disset llegües, que són vint-i-una, ja que deia a la gent que eren tretze llegües, puix que la tenia enganyada tot comptant un camí més curt, que no els semblàs massa llarga la navigació, de manera que consignà per dues rutes aquell viatge, la petita fou la fingida, la gran, la veritable; la mar estava molt plana i molts mariners es tiraren a l'aigua per a fer una nedada; veren moltes daurades i altres peixos...».
Sembla que el que havien vist no era terra sinó alguns núvols grisos arran de l'aigua, sobre l'horitzó. Així ho hagueren de reconèixer el dia següent. Però l'Almirall mantenia l'esperança.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.