Inforaiguer edita la història callada de 'La República poble a poble' en tres volums

El primer llibre se centra en el partit judicial d'Inca i conta casos amb noms i llinatges

25/09/05 0:00

J.N.Palma.
L'any 1986, sota la direcció de l'escriptor Llorenç Capellà, el periodista Damià Quetglas va coordinar el primer document fet amb els peus a la terra que es publicava sobre la República. Era el suplement Memòria Civil. Mallorca en guerra a Baleares. Ara l'editorial Inforaiguer ha reeditat aquests exhaustius reportatges, una vegada revisats i adjuntant més documentació, en una col·leció de tres llibres que aprofundeixen en La República poble a poble.

El primer d'aquests tres toms se centra en els vint municipis que estan sota el partit judicial d'Inca. Es tracta d'Alcúdia, Alaró, Búger, Consell, Escorca, Llubí, Mancor, Pollença, Sencelles, Binissalem, Campanet, Costitx, Lloret, Lloseta, Maria, Muro, sa Pobla, Selva i Sineu.

Després d'una interessant cronologia en la qual es comparen els fets succeïts en l'àmbit internacional, estatal i insular, el volum s'introdueix de ple en la forma en què es va viure aquest període. Quetglas considerà que no va ser gaire diferent de la Península. Socialment, l'associacionisme aconseguí fer viure a la gent, obrir-se a una societat de consum i a la cultura. El cinema, la música, l'esport... agafaven un protagonisme mai no pensat. Laboralment, la dona s'incorpora al mercat, els joves per primera vegada tingueren un paper social... De fet, foren els que en sortiren parats de manera més cruenta, tenint en compte que mai no havien pintat res. Dels 3.000 morts, una tercera part eren joves.

Cada municipi té la seva història particular, tot i que més que sovint s'han volgut esborrar els noms dels protagonistes i que, si no hagués estat per documents com el present, amb noms, llinatges i malnoms, en breu ja serien a l'oblit. Tant els fets que quedaren documentats en la història oficial, com vivències i records personals hi tenen el seu espai. Són aquests casos singulars els que confereixen un gran interès al treball. Així, el de l'únic capellà afusellat, Jeroni Alomar; el desterrament de Jordi Martí Rosselló, es Mascle Ros, per un escrit que no agradà a Joan March; el paper del financer; els organitzadors de la resistència, o els batles de Montuïri, Marratxí i Maria, que el poble protegí, hi tenen el seu ressò. Un ressò que el seu dia fou silenciosament retronador i que encara roman subjugat i callat.