Fou al costat de les úniques dues actrius que ara mateix poden fer honor a aquest nom, Caye i Zulema, o el que és el mateix, Candela Peña o Micaela Narváez. Tots tres ja sabien que estaven en la carrera cap als Oscar.
La seva distinció fonamental com a realitzador és, segons Aranoa, «contar la història des de dedins, des del seu interior», fet que ja li va passar amb Barrio.
«Les emocions i els sentiments dels quals parla el film, perquè sigui internacional», va afegir.
Per contar la seva darrera història ha fugit dels estereotips. «L'aposta era tractar-la d'explicar des dels personatges, des de les seves converses i vivències. És una mica difícil d'entendre quan la imatge que es té d'aquest món és la dels reportatges de la tele», va dir.
Per reflectir això feien falta dues actrius que es donassin la rèplica. «La raó per la qual vaig elegir Candela Peña i Micaela Narváez és el treball d'ambdues. Tot el que vaig veure en els càstings, ho veig ara a la cinta».
El paper de Caye va seduir des del primer moment Candela Peña, que es posava de nou a la pell d'una prostituta deu anys després de fer-ho a Dies Contados, la seva pel·lícula debut. «Com a escriptor m'agrada molt Fernando León, m'encanta com et treu de la realitat per protegir-te. És molt fantasiós», declarà.
La història de com va arribar Micaela Narváez al paper de Zulema és diferent ja que va intervenir fins i tot Javier Bardem. «Estava realitzant el càsting per a Princesas i em vaig recordar de Micaela, una actriu que havia conegut dos anys abans. Com Bardem era a Nova York i ella també, li vaig demanar que la localitzàs. Ell em va gravar un vídeo i me'l va enviar», va assenyalar el director.
Per Narváez, el seu paper ha estat una gran oportunitat. «A Zulema -la prostituta immigrant que interpreta- també hi ha molt de mi, sobretot pel tema d'ésser immigrant i haver de guanyar-me la vida en un país aliè», va manifestar l'actriu portoriquenya. També va dir que havia après molt del paper. «M'he temut que la prostitució no és ni negativa ni vulgar, des que vaig anar a la Casa de Campo ha canviat el meu punt de vista, ho veig com una feina».
Candela Penya, per la seva part, va recalcar que en conèixer el tema més a fons «cauen un munt de prejudicis perquè a Espanya es té com una cosa fosca, però elles són unes dones com qualsevols altra, que tenen vida de dia i no només de nit».
Pel director, els dos personatges són molt oposats. «El paper de Candela té molta fantasia, mentre que el de Micaela té tot el contrari. En aquestes dues mirades sobre el món neix la pel·lícula», va reflexionar. Però tant Fernando León com les actrius tenen clar una cosa. «No pensam que el film pugui resoldre res, només obrir un debat social. Si canvia amb alguna cosa al cap dels que vagin a veure Princesas ja en tenim prou», van matisar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.