Una exposició revisa al Balaguer la trajectòria de Vives Campomar

Josep Vives Campomar: Trajectòria d'un artista menorquí, títol de la mostra que estarà al centre fins l'octubre, fou presentada ahir pel conseller de Cultura, Francesc Fiol; la directora general de Cultura, Catalina Sureda; el regidor de Cultura a Cort, Rogelio Araújo; el pintor Josep Vives Campomar; la comissària de l'exposició, Cristina Andreu i Joan Carles Gomis, director general de Cultura de l'Ajuntament de Palma.

Tots ells van coincidir a destacar la importància del treball de Vives Campomar, fill de Vives Llull, i l'«excel·lent» proposta que arriba al Balaguer per mostrar al públic de Palma una de les obres més personals que es troben dins del camp de la figuració a les Illes.

Segons explicà el mateix artista, el recorregut de la mostra permet a l'espectador conèixer l'evolució que ha experimentat la seva pintura des dels anys 60, «quan em vaig iniciar al món de l'art», fins a l'actualitat. En opinió de Vives, per a qui «pintar és el que em permet ser un home», «més que estilística ha estat una evolució tècnica, perquè pint sempre el mateix quadre però no igual, com el que mira el món cada dia de forma diferent».

Quant els motius que protagonitzen les seves teles i gravats dominen els paisatges, les natures mortes i, darrerament, el retrat. «Pint allò que m'enamora, coses humils i senzilles, temes recurrents però que pint tractant de no caure en les fórmules convencionals».

Encara que a l'exposició s'inclouen peces del primer període, una part important de la mostra aplega els treballs dels darrers anys, entre el 1999 i el 2005. Aquestes últimes pintures «són les que reflecteixen millor l'evolució experimentada per l'artista», segons apuntà la comissària de la mostra, Cristina Andreu.

«La seva és una obra reflexiva, molt pensada, on la construcció del fet pictòric mitjançant la solidesa i la presència dels objectes són els trets essencials que caracteritzen l'obra de Vives», va apuntar. Pel que fa a l'estètica, en el seu conjunt les obres del pintor menorquí transmeten una atmosfera «densa, pesada», amb una preocupació notable per definir els elements que protagonitzen les seves teles mitjançant els components plàstics i recreant-se en els detalls.