El Museu Britànic de Londres contribuirà a rescatar de l'oblit a partir de demà un dels grans imperis de l'antiguitat: el persa. A través dels tresors, la pinacoteca britànica donarà llum de l'esplendor d'aquest imperi, que va tenir en el seu dia una extensió gairebé similar a la de l'Imperi Romà, però molt més desconegut.
Sota el títol d'Un Imperi Oblidat: el Món de l'Antiga Pèrsia» (550 a 330 abans de Crist), s'exhibeixen per primera vegada a Europa peces fascinadores dels rics fons del Museu Nacional de Teheran i de Persèpolis, al costat d'altres peces procedents de col·leccions com la del mateix Museu Britànic o del Louvre, a París.
Entre elles figuren artefactes vinculats a Ciro o Jerjes, que testifiquen el poder assolit per ambdós mandataris; plaques ornamentades que mostren sacerdots i servents, a més de luxoses vaixelles d'or, plata i joieria procedents de les capitals imperials de Pasagarda i Susa. Algunes de les peces més espectaculars com els relleus del palau de Dario a Persèpolis són, tanmateix, rèpliques obtingudes de motlles realitzats l'any 1892.
A partir d'aquests i d'altres tresors, l'exposició que estarà oberta fins el 8 de gener repassa les sorprenents innovacions que van ajudar els reis perses a controlar els seus dominis, de la vastitud dels quals ofereixen testimoni objectes procedents de llocs tan llunyans com l'Egipte o l'Àsia Central.
Tot això ajudarà el visitant a entendre millor un imperi que va durar al voltant de dos segles en tota la seva esplendor i va tenir un paper crucial a la transmissió a Occident, a través de Grècia, dels aportaments culturals d'Asíria i Babilònia.
Segons John Curtis, responsable del departament de l'Orient Mitjà del museu, el parcial desconeixement de l'Imperi Persa s'ha d'atribuir sobretot als grecs, que van ser els seus enemics i el van desfigurar totalment. Pèrsia és representada pels grecs com país de dèspotes i tirans davant la democràcia i la llibertat que caracteritzaven el poble d'Atenes, interpretació totalment equivocada en opinió de l'expert britànic.
El Cilindre de Ciro, descobert a Babilònia el 1789 i que forma part de la col·lecció del Museu Britànic, un document en fang cuit inscrit per aquest Gran Rei Persa després de la seva captura de Babilònia, descriu com va tornar als seus santuaris les estàtues dels déus dels pobles conquerits. Ciro va permetre també el retorn a les seves llars dels pobles deportats. Gràcies a ell els jueus van poder tornar a Jerusalem.
Els perses van respectar en gran manera l'autonomia dels petits estats que van incorporar al seu imperi, inclòs les ciutats gregues del litoral occidental d'Anatòlia, i es van acontentar d'instal·lar governants filoperses i sotmetre'ls a tribut.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.