TW
0

M. DELAROSA. Santa Margalida.
Com a preuada joia que és, el retaule de Santa Margalida torna a lluir amb tota la seva esplendor a l'església de la vila mallorquina que du el seu nom.

A més, Palou esbiaixà una hipòtesi segons la qual el Pintor de Santa Margalida, talment es coneix l'autor anònim considerat un dels millors artistes del gòtic a les illes, podria ser el mallorquí Ramon Gilabert, nomenat pintor reial de Pere III el Cerimoniós. «És únicament una hipòtesi que ens demostraria la rellevància de la pintura medieval mallorquina i també que moltes de les modes italianitzants d'aleshores arribaven primer a Mallorca i després passaven a Catalunya, com es desprèn d'aquest nomenament reial» explicà Palou.

Després d'haver passat un acurat procés de restauració, finançat per la Fundació Sa Nostra, aquesta peça de gran vàlua històrica pot ser contemplada de bell nou al seu indret original.

Es tracta d'un retaule medieval representatiu de l'estil gòtic mallorquí del segle XIV en el qual hi apareixen les imatges de santa Margalida i sant Pere. La peça constava originalment de tres parts o 'carrers' emperò, per raons que encara es desconeixen, una d'elles desaparegué i avui dia només en resten dues.

La representant de la Comissió de Patrimoni Diocesà, Maria Palou, explicà ahir, a l'acte de presentació de la peça restaurada, que «l'obra d'art que tenim davant nostre té un grandíssim valor històric i artístic i gairebé podem dir que ha estat tot un miracle que s'hagi conservat fins avui».

«En qualsevol cas, es tracta sens dubte d'una peça elegant, de gran riquesa tècnica i pictòrica, que ens demostra el nivell que tenia la nostra cultura en el passat i que avui dia hem de conservar», assegurà. Per la seva banda, el responsable de la restauració del retaule, José María Pardo, explicà el procés que s'ha seguit en les tasques de restauració i les dificultats que ha calgut fer front.

I és que el fet de tractar-se d'una peça tan antiga ha suposat que els restauradors hagin hagut de centrar-se no només en la conservació de l'estructura original, sinó també en els elements afegits en restauracions posteriors, la darrera de les quals es realitzà als anys 60 del segle passat.

José Pardo assegurà que «nosaltres consideram l'actuació dels anys 60 com a necessària i positiva car que sense ella ara no tindríem retaule». «Malgrat tot, la peça presentava greus problemes de conservació que s'han hagut de fer front tot realitzant una abstracció i estudi minuciós dels materials de construcció i dels problemes consegüents, com els insectes».

Les tasques de restauració s'han allargat durant gairebé quatre mesos i han suposat una despesa de 16.380 euros, que ha estat aportats íntegrament per la Fundació Sa Nostra. Això ha permès que el retaule hagi recobrat les seves característiques originals i l'han pogut traslladar a la parròquia de Santa Margalida, des del palau episcopal, on es trobava d'ençà l'any 2003.

La vàlua històrica d'aquest retaule esdevé un fet fora de qualsevol dubte ja que permet entendre molt més bé l'art que es realitzava a la Mallorca tardana medieval i, conseqüentment, la societat que el feia i el contemplava. Altrament, la seva iconografia suposa un camí indestriable per al coneixement de la cultura religiosa, potser en perill.