Maria de la Salut vibra amb el rock de Lagartija Nick

Era el torn de la música, després de l'obertura de l'onzena edició del festival, divendres, amb muntatges espectaculars de dansa i de poesia que captivaren el públic. Enguany s'havien instal·lat unes escales noves, per on la gent pujava i baixava tot el temps, més estables que els antics esglaons de fusta, per entrar a la discoteca. Alguns no en sortiren de tota la nit, electritzats pels discjoqueis, que posaven la banda sonora a les preparacions visuals de Taltaloop. En companyia de David Martzz són els residents de l'escenari electrònic del Rock'n'Rostoll, un dels grans reclams de la nit amb actuacions com la de Freedom Criy Sound Sytem.

Pareix que els mallorquins ens acostumam al fet que aquest estiu qualsevol cosa amb olor de bombo tengui més estirada que les guitarres, encara que Lagartija Nick hauria de ser un argument amb prou pes.

I és que els d'Antonio Arias són encara un grup amb nervi i amb un repertori consistent.

Rock contundent
La formació, que aprofità el concert per presentar al públic mallorquí el seu darrer treball discogràfic, Lo imprevisto, fou una de les poques bandes capaces de treure suc de l'escenari, oferint com sempre un bon grapat de raons per reivindicar-los com un dels grups essencials del rock independent estatal.

En aquest mateix escenari també hi actuaren Carroña, Tres Setmanes i Mitja, Pol·len Ricky A.K.A i Godzilla's Son. Tancaren el recital els Rock'n'Press.

Aquesta formació nascuda en el si de les redaccions dels mitjans locals demostrà dos principis bàsics: un, que la mala premsa també és una bona propaganda; i en segon lloc, que la cosa important del rock és «epatar».

Gabi Rodas, el solista la banda, es converteix en un híbrid de Roberto Iniesta i de John Lydon damunt la tarima, mentre la formació toca clàssics en pla lúdic. La seva irreverència troba la complicitat del públic gràcies a títols com Rasputín, que molts corejaren.